Espanya ja va patir l'experiment de Xipre

BarcelonaRescatar bancs ja no serà igual després de Xipre. La crisi del sistema financer d'aquesta petita illa mediterrània ha provocat un canvi de paradigma: per primer cop en la història de l'euro els clients dels bancs amb més de 100.000 euros al compte corrent hauran de pagar part del rescat. I, juntament amb ells, els accionistes i tots aquells que tinguin deute de les entitats afectades. Brussel·les ja ha dit que, d'ara endavant, no vol que la factura dels rescats es pagui sempre amb diners públics, com generalment s'ha fet a Europa des de l'inici de l'actual crisi. Però, en realitat, l'experiment xipriota ja es va aplicar d'alguna manera a Espanya. És cert que a Espanya no s'han tocat els dipòsits de ningú, però en canvi els accionistes i els propietaris de deute han pagat una factura important del rescat a la banca de l'Estat.

Moltes de les persones que van comprar participacions preferents -o productes similars, com el deute subordinat perpetu- a una entitat financera saben què és perdre bona part dels seus estalvis. I també qui va adquirir accions de Bankia en la seva sortida a borsa, fa gairebé dos anys, sap exactament què és perdre-ho literalment tot. Els dos casos -les preferents i les accions de Bankia- tenen en comú dues coses: primer, que les pèrdues generades han servit per sanejar els bancs en qüestió, i segon, que en bona part van respondre a un engany. En el cas de Bankia, a més, amb possibles conseqüències penals per als seus responsables. La seva polèmica sortida a la borsa és una de les qüestions relacionades amb l'entitat que s'estan jutjant actualment a l'Audiència Nacional. En el cas de les preferents, tot i que en alguns casos s'ha arribat a anar a judici o a l'arbitratge, milers de persones encara no han pogut resoldre el seu problema.

Comparació

N'hi ha que creuen, fins i tot, que les pèrdues que han experimentat els inversors de les entitats financeres d'aquí són encara més escandaloses que les que han viscut els inversors xipriotes. "El que ha passat a Espanya és més greu", afirma Juan Ignacio Sanz, professor de finances d'Esade. "A Xipre els que tenien més de 100.000 euros al compte corrent tenien un perfil d'inversor internacional, però els que han comprat preferents a Espanya tenien un perfil de petit estalviador".

A més, Sanz recorda que a Xipre s'està parlant de quitances que rondaran el 30%, mentre que en les preferents i el deute subordinat perpetu Brussel·les ha imposat pèrdues d'entre el 36% i del 61% (aquesta última és la retallada que patiran les preferents de CatalunyaCaixa).

"La comparació amb Xipre és encertada", afirma l'economista Edward Hugh, que va entrar com a conseller de CatalunyaCaixa el 2010 i va deixar el càrrec el mes passat. "Les pèrdues que ha patit aquest producte han estat imposades per Brussel·les a l'hora de rescatar la banca", recorda, i assenyala que Espanya ja va establir un precedent per al rescat xipriota.

El drama de les preferents va esclatar amb l'inici de la crisi però s'havia gestat molt abans, quan les entitats van començar a vendre aquest tipus de productes per capitalitzar-se i tenir prou recursos per seguir prestant crèdits a tort i a dret en l'època daurada de la bombolla. No va servir de res que els inspectors del Banc d'Espanya enviessin el 2006 una carta -que és pública- dirigida a l'aleshores vicepresident econòmic, Pedro Solbes. En la missiva els inspectors van avisar el vicepresident del risc que tenien productes com les preferents. Solbes va preferir ignorar-ho. A hores d'ara, a Espanya hi ha gairebé 650.000 persones que van comprar preferents o accions de Bankia. Entre tots van invertir 11.400 milions d'euros, que, en bona part, s'han esfumat (vegeu la peça adjunta).

La nova tendència: 'bail-in'

Bail-in és la paraula de moda a Europa. Des de l'inici de la crisi, els països del Vell Continent han salvat de la fallida nombrosos bancs i, de manera gairebé sistemàtica, el cost l'ha acabat pagant el contribuent, una acció que en anglès s'anomena bail-out (rescat extern). Però sembla que el nord d'Europa s'ha cansat de rescatar entitats financeres amb diners públics, i diversos països, encapçalats per Alemanya, volen que d'ara endavant les ajudes a la banca es facin prioritàriament a través d'un bail-in (és a dir, rescat intern). Mentre que el bail-out es paga amb diners públics, el bail-in implica que la factura va a càrrec de les persones que estan més implicades en el banc afectat: els seus accionistes, els que tenen deute de l'entitat i, en últim terme, els que hi tenen dipòsits superiors als 100.000 euros.

Xipre serà recordat com el moment en què Europa va proclamar la fi dels bail-outs i l'inici dels bail-ins. I potser ningú recordarà que els bail-ins es van iniciar a Espanya.