El balcó: uns centímetres de “privilegi” a l’abast de pocs
Vilafranca del PenedèsEl balcó de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès no és gaire llarg i és molt estret. Hi caben com a màxim dues fileres de persones, sempre que siguin de constitució prima, per això són celebrats els convidats que no pesen més de 70 quilos... El gabinet d’alcaldia del consistori penedesenc té més maldecaps els dies previs a Sant Fèlix per atendre totes les peticions d’autoritats que el cap de protocol del Barça per organitzar la llotja del Camp Nou en un Barça-Madrid. No hi cap tothom que hi vol anar, i ser al balcó de l’Ajuntament de Vilafranca el 30 d’agost no és poca cosa. Les trucades d’autoritats el dia abans són el pitjor maldecap dels responsables d’alcaldia, perquè si no es tracta d’algú del nivell del president, els han de demanar sisplau que no vinguin perquè no podran sortir al balcó. N’hi ha que, tot i saber aquest handicap important, no es volen perdre aquest esdeveniment social del final de l’estiu. Aquest dimarts va ser Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, qui va voler ser-hi sense poder treure el nas al balcó més cobejat. Cada centímetre de balcó val el seu preu en or.
La importància que té ser o no ser al balcó de Vilafranca la va deixar clara el PSC, que va enviar com a representant Núria Parlon, que, segons expliquem a l’ARA, es presentarà a les primàries per disputar el liderat dels socialistes a Miquel Iceta.
L’ajuntament vilafranquí ha intentat llogar alguns balcons privats de la plaça per poder donar sortida a més peticions, però no ha sigut possible. L’any passat, per exemple, hi havia ofertes a internet de “balcó amb vistes privilegiades amb dinar inclòs”, a 80 euros per persona.
El president que volia ser-hi
Qui també va debutar aquest dimarts al balcó va ser el president Carles Puigdemont, a qui es veia realment emocionat i aclaparat amb el que estava veient, i de tan a prop. De fet, va ser ell qui va dir a l’alcalde, Pere Regull, que li faria gràcia anar-hi. Artur Mas, per exemple, mai va anar a Sant Fèlix. També és cert que mai l’hi van convidar, ja que Regull no vol polititzar massa el balcó. A Puigdemont van acompanyar-lo dos consellers més, Santi Vila, de Cultura, i Toni Comín, de Salut, que van arribar a l’inici de la segona ronda -i es van perdre tres 3 de 10-. Es notava que tots tres eren novells perquè van xalar com nens petits -només cal veure els tuits que penjaven durant l’actuació-, i l’alcalde de Valls, Albert Batet, els havia d’anar explicant les claus a cau d’orella. La paraula privilegi per descriure el fet de poder estar vivint des del balcó el dia més gran -amb permís del concurs de Tarragona- d’un dels Patrimonis Immaterials de la Humanitat, segons la Unesco, la van repetir tant Puigdemont com Vila i Comín. Els que no van poder dir el mateix eren els seus guardaespatlles, que prop de les 17 h seien avorrits, i sols -després de 4 hores i mitja d’actuació-, a la sala de plens a l’espera que els seus caps deixessin de penjar fotos a Twitter.
