Misc 02/11/2016

El Govern modula el discurs exterior per generar més complicitats

La diplomàcia catalana és més escoltada quan parla de dret a decidir que d’independència

i
Albert Solé
5 min
Gràfic

Barcelona“El dret a decidir i el dret a l’autodeterminació és un dret que tothom reconeix, és una batalla guanyada respecte a Espanya”, admet Albert Royo, secretari general del Diplocat (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya), que també reconeix, però, que “quan defenses directament la independència trobes més reticències”. Segons Royo, Europa ha de gestionar moltes crisis internes i en vol evitar de noves. Per aquest motiu explica que la majoria dels països amb què parlen prefereixen que Catalunya no marxi d’Espanya, però que ho acceptaran si és fruit d’un procés democràtic. “Abans que res són demòcrates”, afirma. Des del Govern comparteixen el diagnòstic: “Nosaltres no amaguem que l’objectiu és la independència, però hi ha contextos en què centrar l’explicació en el dret a decidir facilita la conversa”, argumenta Jordi Solé, secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat.

Adonar-se d’aquesta realitat ha fet que la política exterior catalana s’hi hagi adaptat, i ara es parla encara més del dret a decidir que abans. De la mateixa manera, en política interior -tant catalana com espanyola- també s’ha modificat el full de ruta posant altre cop el referèndum en el centre del debat per apropar els votants dels comuns a la partida que està jugant el Govern. Tant a dins com a fora, el referèndum suma més complicitats, i en els pròxims mesos, quan tard o d’hora haurà d’arribar el famós xoc de trens, tenir aliats a l’estranger serà vital.

“Arribarà el dia que necessitarem un acte formal de reconeixement internacional dels màxims d’estats possibles”, explica Solé. “Això només arribarà quan hàgim pres la decisió definitiva de crear un nou estat, però la feina no s’ha de deixar per després, s’ha de treballar abans, llaurar i preparar el terreny per generar aquesta complicitat prèvia, encara que sigui només en els marcs democràtics i pacífics del procés”, puntualitza. I aquesta feina ja s’està fent, assegura Solé, “de manera discreta i prudent”, ja que al davant hi ha la potent la maquinària diplomàtica de l’Estat.

Des de l’inici del procés sobiranista, el 2012, quan els presidents de la Generalitat -abans Artur Mas i ara Carles Puigdemont- surten a l’estranger en viatge oficial i no són rebuts per cap alt càrrec, sempre s’acusa la diplomàcia catalana d’haver fracassat. La pressió d’Espanya frena sovint aquestes trobades, i Catalunya no les vol forçar per no incomodar aquests països que en el futur hauran de reconèixer el nou estat. Per aquest motiu els viatges dels presidents han sigut pocs i seleccionats. En tres anys i mig de procés Mas només va fer sis viatges oficials, i Puigdemont en porta només tres.

Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, per raons òbvies ha viatjat molt més des que va accedir al càrrec al gener, però tampoc ha sigut rebut per cap homòleg. “No volem incomodar ningú; no sempre tenim el camí més directe per fer arribar el nostre missatge, però aprofitem tots els camins que podem”, reconeix Jordi Solé. En aquesta línia, Albert Royo, del Diplocat, recorda que els governs dels estats “són molt pragmàtics”. “Encara que no vulguin fer-se fotos amb nosaltres, tots volen rebre’ns per saber què està passant aquí i deixen una porta oberta al que passi a Catalunya”, explica. “Ens hem reunit amb més gent de la que reconeix el ministre Margallo”, va explicar el conseller Romeva en una entrevista a l’ARA el 30 de setembre.

Un d’aquests missatges que arriben als màxims dirigents europeus indirectament és que si Europa vol evitar un conflicte de dimensions internacionals “haurà de forçar Espanya a negociar un referèndum perquè si no es trobarà un procés unilateral, que nosaltres no desitgem”, revela Royo. De fet, el secretari general del Diplocat assegura que li consta que algunes capitals europees ja han enviat missatges a Madrid per demanar-los que s’asseguin a negociar amb Catalunya.

Cada país és diferent

El discurs de la diplomàcia catalana també varia en funció del país al qual es dirigeix. Cada estat té el seu passat, i en alguns els processos d’independència són exemple d’èxit, i en d’altres un record d’un conflicte. Per exemple, el Diplocat té clar que França és dels que té més reticències per la seva tradició política centralista, o Alemanya per la seva recent unificació. I a l’altra banda hi ha els països bàltics i nòrdics -on Catalunya obrirà aviat noves delegacions- i els dels Balcans, “perquè han viscut processos d’emancipació similars”. Portugal també escolta Catalunya amb atenció “perquè coneixen perfectament els espanyols”, conclou Royo.

Han canviat gaire els arguments a l’estranger dels presidents de la Generalitat?

COINCIDÈNCIES

Sentència contra l’Estatut

Tant Mas com Puigdemont van posar la sentència del Tribunal Constitucional que tombava bona part de l’Estatut de Catalunya com a punt d’inflexió o l’espurna del procés sobiranista.

Sis anys de manifestacions

El procés és un moviment transversal i cívic que ha anat de baix cap a dalt - bottom up van dir tots dos-, i que ells com a polítics segueixen el que els diu la ciutadania. Sis anys de manifestacions multitudinàries al carrer amb més d’un milió de persones n’és la gran prova.

Peticions de referèndum

Durant aquests sis anys els polítics catalans han demanat múltiples vegades un referèndum pactat amb Espanya, i la resposta sempre ha sigut que no. Això explica que s’hagin hagut d’inventar processos participatius com el del 9-N o eleccions plebiscitàries com el 27-S.

Lligams amb Espanya

La independència no suposaria trencar els lligams profunds que uneixen els catalans amb els espanyols, i els dos països continuaran treballant pels interessos comuns que continuaran tenint.

Compromís amb Europa i el món

Catalunya se sent profundament compromesa amb el projecte comú de la UE, i vol participar en els òrgans internacionals per seguir treballant pels problemes mundials com la pau o el canvi climàtic.

DIFERÈNCIES

Artur Mas

Menys referèndum

Després del 9-N la pantalla de la consulta estava superada i només va fer servir la paraula referèndum 4 vegades.

Història llarga

Repassa la llarga història de Catalunya com a subjecte polític sobirà des de la creació de la Generalitat el 1359 fins al pacte de la Constitució el 1978.

Catalunya al món

Destaca que Barcelona és la tercera ciutat al món que no és capital d’estat que té més consolats de països estrangers.

Potencial del país

Posa l’accent en la força de l’economia catalana, malgrat la falta d’infraestructures i poder de decisió.

Carles Puigdemont

Més referèndum

Recorda que el suport a una consulta és del 80% de manera sostinguda en el temps, i admet que el suport del 27-S va ser insuficient. Fa servir la paraula referèndum fins a 12 vegades en el seu discurs.

Història curta

Centra el seu discurs en el que ha passat en els últims sis anys.

Persecució judicial

Posa com a exemple les querelles contra Mas, Ortega, Rigau i Forcadell per acusar l’Estat de poca cultura democràtica

Ajuda europea

Apel·la a la idea que davant el bloqueig polític espanyol pel que fa al repte català caldrà una resposta d’Europa

stats