Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

On vas, pronom feble?

Últimament les Mamzelles ens ataquen per terra, mar i aire perquè llencem cada envàs on toca. Amb un aire retro dels 50 malden per fer-nos més sostenibles amb jingles que tenen gràcia, ritme i s'enganxen.

La campanya sembra dubtes en l'atribolat reciclador entre harmonies que freguen la dissonància. "Encara que siguis de plàstic, si no ets envàs al groc no hi aniràs" és una revelació que ens complica la vida i posa en crisi creences arrelades.

A canvi, reforça un punt clau de la sintaxi: la tematització o desplaçament a l'esquerra d'un locatiu regit pel verb, en aquest cas al (contenidor) groc, exigeix un hi de represa. Han posat el pronom on tocava. Bravo per les Mamzelles!

Però la publicitat institucional és una font constant de neguits, i ahir mateix, en aquest mateix diari, llegia en lletres ben grosses: "Si no ets envàs, al groc no vas". Què ha passat? El futur exigia hi i el present no?

La cosa no acaba aquí perquè en la versió llarga de l'anunci sentim com una mamzelle li diu a un bric de llet: "Al groc vas... i fet!" I aquest cop sona perfecte i ens sonaria fatal que li hagués dit "Al groc hi vas... i fet!" Com s'explica?

Ho explicaré amb la següent conversa. "On vas per Pasqua?" "A París vaig". "Però no anaves a Roma?" "No, a Roma hi aniré a l'estiu". A París és informació nova i rellevant; i a Roma , coneguda i redundant. Només a Roma està tematitzat i exigeix pronom de represa.

Igualment, a la pregunta (explícita o implícita) "A quin contenidor no vaig?" hi puc respondre "Al groc no vas", però si ja parlem d'aquest contenidor (com crec que és el cas), he de dir i escriure: "Si no ets envàs, al groc no hi vas".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF