¿Podem qüestionar l’electorat?
En la conversa que mantenen a les pàgines de l’Ara Diumenge, Errejón diu a Ramoneda que s’ha restaurat un principi antidemocràtic que conceptualitza l’electorat “com una reunió de subjectes privats de raó que poden ser influïts per qualsevol demagog”. I em sembla especialment important reflexionar-hi ara, quan la democràcia més poderosa del món ha elegit un demagog de la pitjor espècie com a president, i “el menys dolent dels sistemes” es veu amenaçat també a Europa per una onada d’això que s’anomena populisme.
¿Estem qüestionant la democràcia quan lamentem la pèssima qualitat d’un electorat? ¿Pequem d’aristocràtics? Són preguntes que no sé deslligar del mal que ha fet, socialment, la teleporqueria, un fenomen tan lligat a Trump com al seu precedent europeu més clònic: Berlusconi. El dit que prem el botó del comandament pertany a la mateixa mà que fica el vot a l’urna. I si les dues accions es fan en el mateix marc mental i moral, no ha de sorprendre a ningú que el polític elegit tingui una qualitat tan ínfima com el programa.
Vaig dir fa poc que en aquest sistema econòmic ser consumidor i ciutadà tendeix a ser incompatible. Ho diré al revés: un bon ciutadà, un ciutadà modèlic, és un pèssim consumidor: és algú que gasta poc, que no viu en l’obsessió narcisista de ser jove i guapo i que pot gaudir -el verb més repetit en publicitat-amb una cosa tan barata com sentir-se solidari. És, per tant, lògic que el sistema dediqui molts milions i el màxim talent a transformar ciutadans en consumidors, i que faci servir la tecnologia perquè visquem cada vegada més aïllats i la nostra dimensió política quedi reduïda a zero. Amb el fred que fa, ¿qui se’n va a la reunió de l’associació X podent veure l’última sèrie de Netflix ben calentet al sofà?
Però què passa amb la democràcia quan ens quedem al sofà i ningú va a la reunió? Què passa quan el cul de sofà -ressentit perquè està lliscant de la classe mitjana a la baixa i no es podrà comprar l’últim smartphone - fica el vot a l’urna? Doncs passa que guanyen els de les pantalles, uns senyors que fan servir la democràcia per arribar al poder i que, un cop hi són, es dediquen a destruir-la.
I és evident que l’electorat no està privat de raó ni és manipulable per se, però també ho és que la qualitat ciutadana no ve de fàbrica. De fàbrica som, ras i curt, animals salvatges amb un gran potencial. Hi ha models de societat que civilitzen i models de societat que barbaritzen. Una democràcia només és possible on hi ha ciutadans i està en greu perill en un model de societat en què els ciutadans fan nosa.
Quan el paio que humiliava concursants al game show arriba a la Casa Blanca té tot el sentit preocupar-se per la qualitat de l’electorat i posar el focus en el model de societat que el genera. Perquè, agradi o no, en una elecció poden ser majoria -i ho estan sent- els votants a qui pot influir qualsevol demagog.
