15/11/2012

Com 'proper' acosta al castellà

2 min

Un fenomen interessant que podem detectar en la mostra de català que ara s'escriu que són els programes electorals, és el gran avanç de proper en detriment de pròxim . Es dóna en tots els partits i es concreta en uns nou propers per cada pròxim .

No deixa de ser un cas d'interferència: només el motiva fer-ho diferent del castellà. L'usuari no fa la tria fent-se les preguntes lògiques: què dic?, què deien els pares i els avis?, què escrivien els clàssics?, què diuen els diccionaris?, què és més genuí?

Si se les fes, totes les respostes el decantarien a preferir pròxim , que era i és -almenys en llengua oral- la forma més utilitzada i la més antiga. Pròxim està documentat el 1599 i proper no es troba fins al 1880.

És un exemple més d'una creixent tendència que fa estralls: són moltes les formes i estructures en què la forma més viva i genuïna va sent bandejada per una de més postissa i marginal pel simple fet que la segona sona més diferent de l'equivalent castellà.

Però el pitjor no és això: el pitjor és que armats de mots més catalans ja creiem tenir llicència per calcar la sintaxi castellana, ignorant que l'ànima de la llengua és sintàctica i no pas lèxica.

Calquem el castellà quan diem "Gira al proper carrer", "Quedem el proper dijous", "La propera nit sortirem" o "Té el metro molt proper" en lloc de, per exemple, "Gira al primer carrer", "Quedem dijous que ve", "Aquesta nit sortirem" o "Té el metro molt a prop".

Per salvar la identitat de la llengua val més que preferim sempre el que diem amb naturalitat, i sabem utilitzar, perquè els mots més catalans acaben servint de salconduit als pitjors calcs.

stats