Publicitat
Publicitat

ZONA D’INCERTESA

¿És preocupant el castellà de Marta Rovira?

LA INTERVENCIÓ de Marta Rovira al Congrés respirava la ingenuïtat planera i emotiva del món associatiu. Feia patir una mica perquè de tan sincera ens despullava, però també perquè revifava en l’inconscient col·lectiu el complex ancestral d’haver-se d’expressar en castellà en àmbits oficials.

Va parlar amb el marcat accent que el nacionalisme etnocèntric estigmatitza com a incultura. Ses senyories l’escoltaven entre indignades pel que deia i complagudes per com ho deia, confirmant, als seus ulls, la decadència del castellà a Catalunya i l’arrel pobletana del secessionisme.

Des dels 17 anys que ens portem, em va incomodar que fos tan ella quan, sent-ho, ho posava tan fàcil als que la volien ridiculitzar. Però també em va fer enveja que, d’això, ella no en fos tan dolorosament conscient com jo.

I em pregunto fins a quin punt el meu castellà més presentable, el meu castellà d’alumne que encara veia hissar, palplantat, la bandera espanyola al pati del seu institut, m’arma millor o pitjor per defensar desacomplexadament la meva identitat.

¿Ens ha de preocupar que el castellà d’un bon nombre de catalans que no arriben als 40 sigui com el de Marta Rovira? ¿Ens ha de preocupar que no se sentin obligats a anar pel món dissimulant una mica més les eles palatals?

No, de cap manera, si alhora són capaços de demostrar la seva excel·lència a les més exigents universitats del món i els sembla inconcebible que algú arribi a alts càrrecs polítics o professionals sense poder fer-se entendre en un anglès fluid.

El que de debò preocupa a Wert és que augmentin els catalans que saben molt més anglès i una mica menys de castellà. Sap prou bé que, mentre tots parlem un castellà de nadius, la colonització avança. I aquest saber hauria de congelar molts somriures davant el fort accent de Marta Rovira.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF