Publicitat
Publicitat

TAST D’ESTIU

Una nuesa que ens satura

Constatem massa tard que la nuesa perd la gràcia, i esdevé vulgaritat, quan forma part del nostre paisatge quotidià

L’estiu és temps d’airejar la pell però la nostra nuesa va deixar de ser natural tot just sortir del paradís. El que trobem la mar de bé en una platja d’aigües turqueses ens sulfura cent metres terra endins sortintd’un supermercat. Què té la nuesa que ens pot arribar a atraure i indignar tant? Té que ens delata com els animals que hem intentat deixar de ser a través de la cultura, amb tot el que això comporta d’autèntic i d’humiliant.

La història s’entesta a demostrar que ens lliga massa als instints bàsics perquè damunt seu s’hi hagin aixecat formes de civilització complexa. Tant és així que, paradoxalment, veiem més natural anar vestit, i ho agafem com a punt de partida quan preferim despullat, que és el resultat de treure’s la roba, a nu.

Però el que la fa meravellosa, lúbrica o irritant és l’esperit amb què la mirem, la manera com se’ns mostra i el context en què apareix. ¿És en la nuesa o en els ulls del que la contempla la puresa, l’erotisme o l’obscenitat? Mai ho sabrem. Ens vantem d’haver après a mirar-la amb naturalitat -i no pas com altres cultures repressives-, però el consumisme imperant en fa un ús constant, gairebé agressiu, explotant-la com a estímul sexual.

Admetem-ho: la nuesa només ens fa el pes si és jove i desitjable. Normalment els que en fan l’apologia no estan reivindicant les pelleringues sinó la pell flonja i llisa i les turgències ingràvides. Vivim atrapats en la contradicció d’exaltar i reprimir la nuesa que encoratja l’atracció sexual en els altres. La que, en sentit literal i al marge de moralismes, tendeix a la provocació. Diuen que és cosmopolita i glamurosa però en l’interior de cada consciència fa més tirànica la pressió social sobre el propi físic i més superficial la valoració que fem de les persones.

Els biquins de les sueques van ser una alenada d’aire fresc però, segurament, entre els vels integrals i l’espitregamentageneral es pot trobar un terreny intermedi, alliberat dels dictats de les modes, que no robi el primer pla a valors força més importants que els que es cultiven als gimnasos. Constatem massa tard que la nuesa perd la gràcia, i esdevé vulgaritat, quan passa a forma part del nostre paisatge quotidià.