Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

El mal menor

Dimecres vaig acabar el tast amb un mal menor , i un lector vol saber quins són els usos genuïns de major i menor i quan serien un calc del castellà.

Tothom admet que en molts contextos el català prefereix més gran/gros i més petit a major i menor , que -almenys en l'ús oral- han perdut el valor comparatiu. No diem que una cosa és major o menor que una altra sinó que és més gran o més petita .

Però l'ús abusiu més estès consisteix a posar-los davant el nom. "El major problema que tenim" ha de ser "El problema més gros/gran" o bé "El principal/pitjor problema que tenim".

Ara bé, hem de tenir clar que mentre que pitjor o principal mantenen la posició prenominal, més gran o més petit s'han de posar darrere el nom, i en algun cas llavors és més genuí gros que gran . No és bo, doncs, l'habitual "El més gran problema que tenim".

Això no passa amb un el intensiu. "No he tingut el menor problema" ha de ser "No he tingut el més mínim / el més petit problema".

En altres casos és millor canviar major i menor per més i menys : "És un problema de més / menys (no major / menor ) gravetat".

Sí que són correctes alguns usos lexicalitzats com ara carrer major , pal major , causes majors , força major , festa major , tercera major , mal menor , la major part de , etc.

Observeu que, tot i que diem major i menor d'edat , és més genuí (en dialectes no valencians) més grans de 25 anys que majors de 25 anys .

Últimament, també estan de moda els problemes o temes menors . Trobo sovint, per exemple: "No és un tema menor". Jo el toleraria, en registres formals, com una extensió de l'idiomàtic mal menor però no descarto que imiti un ús retòric castellà.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT