Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

De figues, 'fingers' i dats pel sac

Tot i que el seu origen es perd en la nit dels temps, l'entradaen escena més famosa del gestamb què Bárcenas ens va obsequiarl'altre dia data del 423 aC: surt a Els núvols , la comèdia en què Aristòfanes ridiculitza l'intent socràtic de relativitzar els mites religiosos.

Els romans en van fer un ampli ús i en deien digitus infamus o digitus impudicus. I ningú discuteix que estendre el dit del mig tot replegant els altres és un signe fàl·lic que ve a dir "Fote't!" i té la virtut d'excitar-nos com a primats.

Fa poc s'ha popularitzat en castellà dir-ne hacer la peineta , i els companys de La Vanguardia , que duia en portada la foto de l'extresorer, veient-se forçats a dir-ho en català, van optar per fer la figa.

Fer la figa (en castellà hacer la higa ) és un altre gest d'escarni, però més suau: es fa amb el puny clos i la punta del dit gros sortint entre l'índex i el del mig, i sembla que pretén assenyalar la gent menyspreable sense que es noti, com per conjurar un malefici.

Com que és un gest passat de moda, lingüistes com Magí Camps i Pol Capdet proposen dir-ne així del de Bárcenas. Però el sempre amatent Enric Gomà creu que és confús, vol que siguem menys figa-flors i defensa dir-ne fer un datpelsac .

Que s'ho inventa? Tot s'ho inventa algú. Diuen que la peineta va néixer d'una confusió de Luis Aragonés amb l'expressió hacer la peseta , perquè sembla que el revers d'una antiga pesseta feia pensar en aquest gest.

En tot cas, no és fer una botifarra (en castellà corte de mangas ) i aniria bé poder-ne dir d'alguna manera. En anglès se'n diu to flip the bird o to give the finger , i en francès, faire un doigt d'honneur . S'accepten més propostes.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF