Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

A la fàbrica et convidem al cafè

UN ANUNCI que publiquem aquestsdies evidencia fins a quin punt ja no trobem a faltar el pronom hi en frases en què és totalment obligatori. El principal motiu és la interferència del castellà però tampoc hi ajuda que la majoria de manuals escolars no sàpiguen explicar la subtil gramàtica que regeix la seva aparició.

Els dos sintagmes preposicionals de la frase del títol, a la fàbrica i al cafè , fan dues funcions sintàctiques molt diferents. El primer és un complement de la resta de l'oració que s'anomena adjunt . El segon és un complement regit pel verb convidar .

L'adjunt és perifèric i posar-lo al davant no suposa cap moviment ni violenta cap estructura sintàctica. En canvi, el complement regit ha d'anar darrere el seu verb i només es pot avançar si deixem al costat del verb un pronom que el representi.

Això explica que sigui agramatical "A la fàbrica t'hi convidem al cafè" (sobra l' hi ) i "A la fàbrica al cafè et convidem" (falta un hi ). O, dit d'una altra manera, "Al cafè et convidem" només és correcte si al cafè és el lloc on et convidem, sense precisar a què. Si et convidem a un cafè, hem de dir "Al cafè t'hi convidem".

Els parlants que per raons dialectals o d'interferència ja no senten l' hi no tenen més remei que analitzar la frase i aprendre a distingir els adjunts dels complements regits.

Però això difícilment ho podem exigir a tothom i, per tant, l'única manera realista de salvar aquests hi és immergir els nens en un català que els digui sempre, de manera que aprenguin a usar-los intuïtivament.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF