Thomas Paine i la deriva independentista

"Avui més que mai la meva pàtria és el món"

Pedro Guerra

EL NO D'ÚLTIMA HORA de Pedro Guerra al Concert per la Llibertat el trobo tan respectable com digne de comentar. Sembla que l'ha sorprès "la deriva independentista" d'aquest acte. Però a mi el que em sorprèn és la seva sorpresa, perquè, per seny que aboquin a la rauxa, ¿podia esperar que als que desafien totes les fúries de l'Estat pel dret a decidir tant els faci quedar-s'hi com anar-se'n?

L'excel·lent cantautor canari rebla el canvi d'opinió escudant-se en una frase que ha fet un servei impagable, a l'hora de tirar pilotes fora, als que s'autoproclamen ciutadans universals: "La meva pàtria és el món".

"Com que la meva pàtria és el món -ve a dir-, la independència no és la meva lluita". Sembla coherent. Llàstima que la frase la va dir algú i aquest algú es diu Thomas Paine.

Perquè si alguna lluita era la de Paine, si la seva poderosa retòrica tenia algun objectiu, era precisament aconseguir la independència. Concretament, la d'uns ciutadans que es negaven a pagar impostos sense rebre, a canvi, autogovern. D'ell es va arribar a dir que, sense la seva ploma, l'espasa de Washington s'hauria aixecat en va.

Tenir de pàtria el món no hauria de servir d'excusa per inhibir-se quan un poble es revolta per ser l'amo del seu propi destí. La lluita d'un ciutadà universal no pot girar l'esquena a aquells que, més enllà de llengües, pàtries i banderes, lluiten per ser ciutadans de ple dret.