Publicitat
Publicitat

Què és una feina productiva?

Tant Carles Boix, en una sèrie inacabada d’articles, com aquest diumenge Alfredo Pastor a l’ Ara Diumenge posen sobre la taula el repte que suposa l’avenç tecnològic per a l’ocupació. Més i més feines són engolides per la nova robòtica i costa saber quines habilitats caldrà tenir per no ser un treballador prescindible. És un procés tan alarmant com vinculat a l’actual model econòmic. En efecte, no és que ara i en el futur no hi hagi un munt de feines que no fa ningú i que farien del món -començant pel més pròxim- un lloc millor. No, les feines que els robots ens roben són només les que crea o destrueix un capital privat que té com a únic objectiu tenir més beneficis. Fora de l’afany de lucre, en l’àmbit familiar, associatiu i públic, la robòtica només ajudaria -si ens la poguéssim pagar- a fer feines més creatives i humanes. Si el robot escombra el carrer, qui escombrava podrà dur la compra i fer companyia a un avi. Si el robot fa les classes, l’investigador farà avançar les energies renovables. Si el robot cuina, els pares explicaran més contes als nens en lloc de tenir-los davant una pantalla.

Explicar contes?, fer companyia a un avi?, tocar el violí?, escriure novel·les?, investigar?, tenir un hort ecològic?, filosofar? Tot això, són feines? Estan ocupats qui les fan? Se senten bé fent-les? Sí, són feines. Sí, ocupen. Sí, fan sentir bé. D’acord, molt bé, però són productives?

Què vol dir productives? Ara i aquí: “que algú, empresari o emprenedor, s’hi enriqueixi”. Sí, ja ho sé, diuen que ens hi enriquim tots. ¿Però no és una mica cínic quan l’1% ja té més que el 80% i la desigualtat avança? ¿Per què productives no pot voler dir “que ens ajuden a viure millor, a ser més feliços”? Més feliços l’avi i el nen, però més feliç qui fa la feina de fer que s’hi sentin.

¿Algú s’ha parat a calcular l’immens malestar que creen les feines alienants, que no controles i que no veus que ajudin a ningú?¿Algú quantifica amb quin embrutiment moral arriben a casa aquests teleoperadors que es passen el dia vulnerant la intimitat per impedir o propiciar exasperants canvis de companyia? Són feines productives? Per a qui?, per a quants?

Els robots ens poden abocar a un dualisme laboral: una elit d’ultrapreparats amb sous astronòmics i una massa de desvagats malvivint d’un subsidi. Alguns encara mantenen que acabaran creant molts llocs de treball, que l’únic que cal és estudiar més i ser més competitiu. No és cert: la robòtica reduirà brutalment les feines productives. I deixarà més temps que mai per fer les altres, les creatives, les humanes, les que omplen.

L’avenç tecnològic només serà un malson si no s’avança en democràcia. Si la democràcia avança prou, té el potencial de crear una riquesa que, ben redistribuïda -en un model de decreixement del consum i creixement de l’esperit-, ens permetria a tots viure dignament. I una part essencial d’aquesta dignitat no és pas la renda garantida que et permet rascar-te la panxa, sinó una feina creativa, sota el teu control i projectada al bé comú. Si fa feina productiva qui fa el món millor, no hi ha cap avenç tecnològic que pugui destruir l’ocupació.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF