Populisme i res més?
"Res per a nosaltres,
tot per a vostès"
Rafael Correa
La frase de Correa, després de guanyar per una aclaparadora majoria un tercer mandat a l'Equador, té la retòrica pilota del populisme. És fàcil ridiculitzar líders com ell o Chávez, sempre fregant l'autoparòdia, però ¿de debò ho fan tot malament?
El 2005 el 40% del pressupost equatorià es destinava a pagar interessos del seu deute, i es donava la terrible paradoxa que, malgrat els milions que en sortien cada any cap a l'FMI o el Banc Mundial, el deute de l'Equador seguia pujant.
Per trencar el cercle viciós que no deixava invertir en despesa social,Correa es va acollir a la doctrina del deute odiós, formalitzada el 1927 a París per Alexander Sack i basada en precedents del XIX tan poc bolivarians com la negativa dels EUA a pagar a Espanya els milions que Cuba li devia quan n'era una colònia.
Sack afirma que el deute contret per un règim que no serveix a l'interès de la nació no pot pesar sobre el futur dels seus ciutadans. Nega, doncs, l'arrelada noció que qui deixa diners no és responsable de res, com si el mogués una generositat angèlica.
Si els mercats van deixar diners a uns governants sabent que eren corruptes o que estaven inflant una bombolla immobiliària que tard o d'hora petaria, ¿tenen dret després a dictar les polítiques i a carregar-se tota noció de sobirania?
Correa no ho veu així, i tampoc ho veu així Islàndia. Els PIGS d'Europa, en canvi, ens limitem a obeir les ordres d'entrar en aquest cercle viciós de la misèria. A l'Equador tenen, sí, un líder populista; nosaltres, què tenim?
