Petit tast de la reedició d'un clàssic

PER SANT JORDI em van regalar l'edició de Narcís Garolera d'El quadern gris , l'obra en què Josep Pla posa la seva quinta essència i, de retruc, la d'aquest petit país. L'edició vol restituir Pla a Pla esmenant excessos de correcció, badades i petites censures.

En general, se'n surt molt bé però llegint-ne només el primer paràgraf ja aprecio detalls que mostren el dilema que planteja editar un clàssic: ¿hem de ser fidels a la seva lletra, al que va escriure, o al seu esperit, i canviar el que ell canviaria si es reedités?

Al manuscrit original, l'inici del qual reprodueix la sobrecoberta, hi diu: "Al meu germà, que és un gran afeccionat a jugar al foot-ball [...] el veig purament a les hores de repàs". I a l'edició de Garolera: "El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar al futbol [...], el veig purament a les hores de repàs".

Canviar foot-ball per futbol és ser fidel a l'esperit. En efecte, si llavors l'autor va optar per foot-ball és perquè li era la forma més familiar. Avui no dubtaria a escriure futbol .

Però pel mateix criteri potser també caldria canviar afeccionat per aficionat . És probable que Pla digués aficionat però escrigués afeccionat per pressió de la norma del moment. Ara, en canvi, aficionat és la forma principal del DIEC2 per referir-se a qui "té afició a un esport".

I no comparteixo el seu canvi de l' al inicial per el . Avui hi ha un fort consens a favor d'introduir amb a un complement directe personal avançat, i una correcció que s'entén que fes Bardagí el 1966 crec que no l'hauria de fer Garolera el 2013.