Publicitat
Publicitat

UNA FRASE AMB CUA

No hi ha ni un pam de net

"Cap de les anteriors generacions de ciclistes està neta"

Lance Armstrong

Per malament que ens caigui aquest admirador de Bush que passava per ser esportista modèlic, resulta bastant difícil no estar-hi d'acord quan diu que fer trampes és consubstancial a certs esports d'elit.

Ens hem passat anys volent fer veure que hi havia guanyadors del Tour heroics i altres de tramposos; partits de govern transparents i altres de corruptes; milionaris que pagaven tots els impostos i altres que portaven els diners a Suïssa.

Però hem arribat al punt que ja no podem amagar que, almenys en certs nivells, el dopatge, la corrupció i el frau fiscal són més la regla que l'excepció, i que força sovint el que pretenem fer passar per virtut és la virtut de trobar la manera que no t'enxampin.

Davant aquesta depriment realitat podem concloure que no donem per més, que el món ha sigut i serà sempre així i ens hi hem d'acostumar. Però també podem concloure que si ens hem humanitzat deixant enrere sistemes polítics molt pitjors, no hi ha res en la naturalesa humana que ens condemni a estar estancats.

És molt important que els jutges persegueixin els que fan trampes, però perquè algun dia puguin donar l'abast hauríem d'avançar cap a una societat que no converteixi en ídols els que només viuen per acumular fama, poder i riquesa.

Mentre els valors imperants ens continuïn dient que hem de guanyar a qualsevol preu, serà hipòcrita i ridícul que ens escandalitzem i ens sentim traïts quan descobrim que el que travessa primer la meta no ha jugat net.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT