Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

L’exprès prorús exportador del virus de la sida

A UN LECTOR l’ha sorprès que a l’ARA escriguem pro-rus en lloc de prorús. I l’ha sorprès amb raó, perquè, segons la norma general vigent, els prefixos van enganxats al nom.

És una norma que l’IEC va reformular el 1993, arran de l’aparició del DIEC1. El canvi potser més visible va ser eliminar el guionet rere prefixos com ara pre-, ex-, pro- o vice-, cosa que va suscitar crítiques furibundes d’un grupet molt actiu de filòlegs.

Diria que eren força injustes, perquè és un d’aquells casos en què mal si fas, mal si no fas. És a dir, facis el canvi que facis acabes topant amb quatre exemples que qüestionen la nova norma, per molt que en general simplifiqui i racionalitzi l’anterior.

Encara que sigui més àgil estalviar-se el guionet rere ex-, sempre hi ha un ponent o un portador que si el fas ex et fa fer el ridícul. ¿Però té sentit que per uns pocs casos ho tornem a omplir tot de guionets? ¿No és millor trobar-hi una solució ad hoc?

Al capdavall, el guionet és un modest signe auxiliar que té justament aquesta funció: auxiliar-nos, auxiliar-nos a llegir bé una paraula. I no és mala idea que en prescindim al màxim però hi recorrem quan ens pot fer servei.

N’hi ha que veuen en aquesta actitud un relativisme perillós. Són els mateixos que veuen en la llei un bé superior al benestar dels que hi estan sotmesos. No és el cas de la RAE, que per no confondre un tren ràpid amb un antic presidiari admet que expreso passi, excepcionalment, a ex-preso.

I em sembla bé que sigui opcional, encara que s’hi perdi una total uniformitat. Entenc i respecto que altres mitjans escriguin prorús, a l’ARA ens fa prou mal als ulls perquè, excepcionalment, optem per pro-rus, com també optem per ex-pres. Som uns convençuts que l’objectiu de l’ortografia és fer més entenedor el que s’escriu i no pas torturar ningú.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF