Publicitat
Publicitat

ZONA D’INCERTESA

L’esquerra que té vergonya de ser d’esquerres

EN EL VIATGE que va del González que abandona el marxisme al Valls que s’arrencaria l’etiqueta socialista, l’esquerra que té vocació de poder ha liquidat tants signes d’identitatque ara costa discernir si ha madurat o s’ha fet de dretes.

¿Mereixen dir-se d’esquerres uns líders tan pragmàtics que els fa com vergonya la seva ideologia? S’entén la renúncia al marxisme, costa més d’empassar el rebuig del socialisme i és del tot indigerible l’assumpció del capitalisme com la fi de la història.

I és que ser pragmàtic va contra l’ADN de l’esquerra, que no apunta a la realitat sinó a la utopia. I el primer que hauria de fer per sortir d’aquest cul-de-sac és atrevir-se a anar més enllà de posar límits al capitalisme.

Pocs pensadors poden acceptar que un sistema social, el que sigui, durarà per sempre. La història ens ensenya que a mesura que ens anem humanitzant, com un coet que venç la gravetat -quan no s’estavella-, anem deixant caure les estructures polítiques que ens han propulsat.

Darrere la defensa de bona fe -que existeix- d’un capitalisme per saecula saeculorum hi ha un ingenu pessimisme antropològic. El mateix que fa segles hauria vist antinatural i utòpic arribar a l’actual, i encara molt minsa, igualtat home-dona.

Sempre que la civilització avança -i de vegades ho fa- la naturalesa humana es transforma, i això pot fer possible, per exemple, que algun dia l’afany d’enriquir-nos deixi de ser el nostre motor més eficient.

Ara bé, si el capitalisme té els dies comptats, és absurd que l’esquerra s’hi instal·li. No només perquè no fa pinta de ser compatible amb la igualtat i la justícia sinó, sobretot, perquè el planeta se’ns està quedant a les mans.

I on és el sistema millor?, diuen els de sempre. En el futur, encara l’hem de crear. Si un polític creu que ja el tenim, no és estrany que li faci vergonya dir-se d’esquerres.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF