Publicitat
Publicitat

ZONA D'INCERTESA

Equidistància que banalitza

AL FOSSAR DE LES MORERES, un 11 de setembre de fa 11 anys, Xirinacs es va declarar amic d'ETA fent una citació de Gandhi lleugerament lliure: "El no violent no pot ser neutral davant un conflicte violent: ha de declarar-se amic del violent oprimit i enemic del violent opressor".

Es faci amiga d'ETA o no, el que una persona decent no sembla que pugui fer és mantenir-se equidistant entre botxins i víctimes i, perquè n'hi hagi, només cal un fort desequilibri en el potencial per exercir la violència de dos grups humans enfrontats.

En tot conflicte que es prolonga sempre té més raó el que és més feble perquè, si no la tingués, no hauria durat tant. N'és un molt bon exemple el problema catalán . I és per això que ens indigna que un observador de fora, mostrant-se neutral, legitimi la pretesa bona fe de l'opressor.

¿No és el que ha fet el Barça en la seva visita "a Israel i Palestina"? Era trist veure el desconcert de Messi o Xavi mentre Netanyahu deia que, amb ells negociant, la pau estaria a tocar. Era patètic que, en l'afany d'equidistància, nens jueus malalts de càncer fessin com de contrapès dels massacrats a Gaza. I avergonyia sentir el Sandro dient als desnodrits infants palestins: "Exactament el que volem és que tots els nens del món pensin primer en el Barça".

Però el més depriment ha sigut constatar que la gran majoria de les cròniques dels nostres mitjans han elogiat el Barça com a campió de la pau sense ni una ombra de crítica, com si, víctimes de la tonteria estival, donessin per bona l'equidistància i, impermeables a Hannah Arendt, ignoressin les terribles conseqüències de banalitzar el mal.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF