Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Dues preguntes: la u i la dos

EN TEORIA, els cardinals indiquen quantitats numèriques i els ordinals el número d'ordre d'un element en una successió: "Vam sortir 325 (cardinal) corredors i vaig arribar el primer (ordinal)".

En la pràctica, però, els ordinals solen ser substituïts per cardinals si el número és alt. Parlem de Pau VI (sisè) però de Joan XXIII (vint-i-tres). De cardinals utilitzats així n'hi ha molts exemples: des de les pàgines d'un llibre als números d'un carrer, passant pels anys.

Ara bé, a diferència del que passa quan expressen quantitat, aquests cardinals no van davant del nom sinó al darrere: "El llibre té 3.000 (quantitat) pàgines i això ho trobaràs a la pàgina 3000 (ordre)".

No és l'única particularitat. Una altra -ho veiem en l'última frase- és que en el segon cas la tradició tipogràfica és no posar-hi punts si s'expressen en xifres, tot i que això dificulta la lectura dels números llargs i per això algun mitjà en posa als de la loteria de Nadal.

I un tercer tret diferencial és que són invariables pel que fa al gènere i, si acaben en unitat, la unitat va sense la n final. Hem de dir "de la pàgina u a la vint-i-u" i no pas "de la pàgina una a la vint-i-una".

Això últim no se sent gaire. Però, en canvi, algun articulista s'ha aficionat a enumerar de la següent manera: "El resultat evidencia dues coses. Una, que són pocs. I dues, que estan mal avinguts".

En casos així val més recórrer a xifres: "(1)... I (2)"; o a ordinals autèntics: "La primera... I la segona". Perquè, si optem per cardinals expressats en paraules, haurem d'escriure, per estrany que soni: "U... I dos".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF