El Concili que ens vam inventar
"L'autèntic Concili Vaticà II sorgeix ara amb tota la seva força espiritual"
Benet XVI
Les paraules d'abans-d'ahir de Benet XVI a l'Aula Pau VI davant els sacerdots de Roma il·lustren orwellianament com l'accés al poder gira com un mitjó els discursos renovadors.
L'essència de l' aggiornamento , que ara Ratzinger nega, era acostar l'Església al poble. Ho expressen molt bé dos dels seus grans canvis simbòlics: fer la missa de cara als fidels i parlar la seva llengua.
Però l'encara papa diu que aquest missatge el van difondre periodistes polititzats que ignoraven els misteris teològics. Era d'ells i no dels pares conciliars "aquesta idea de descentralitzar l'Església i donar el poder als bisbes a través del poble".
I és que, per aquest pontífex tan intel·lectual, el que ha portat totes les calamitats, i ha buidat convents i seminaris, és l'absurd intent de desmuntar el poder feudal de Roma.
El que de debò li fa por és la democràcia. És la mateixa por que prohibeix que els capellans es casin i que ho puguin ser les dones. La que nega drets als homosexuals. Una pompa de capells vermells que parla en llatí i és profundament antievangèlica.
Aquesta por no la tenia Jesús quan s'envoltava de nens. Ni l'ha tingut cap bisbe de la teologia de l'alliberament. Tampoc la té Hans Küng, company seu d'aula a Tübingen. I és per això que els enemics de la cúria són ells i no pas els seguidors de Lefebvre.
I el que ja resulta surrealista és que no podent renegar d'un concili protegit per la medieval infal·libilitat papal, arribi a l'extrem de dir que se'l va inventar la premsa.
