Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN

ALBERT RIVERA: Contra els fets diferencials

Té la imatge polida del bon noi que intenta impressionar uns sogres integristes. És el jove antirebel que predica els valors competitius dels que fan del trajo i corbata un uniforme.

La seva mirada enyora horitzons on tots desfilem en perfecta simetria al pas alegre de la pau. I encara que manté sempre que pot la màscara innocent del jove heroi capturat per les hordes roges, de tant en tant se li escapen ganyotes d'odi exterminador.

Parla un català fluid que no dubta a omplir les llacunes a base de bilingüisme . Té claríssim que "la política no funciona com deu i deixa molt que desitjar" i denuncia un anunci on un nen de la roja "n'empenyava un altre".

De pare català i mare andalusa, ser campió de natació als 16 anys li ha donat cos per lluir nus pudibunds, i imposar-se després en una lliga espanyola de debats n'ha fet l'orador ideal per fer de jurat en reality shows amb Mercedes Milá.

Francesc de Carreras li va donar l'alternativa perquè saltés a l'arena política i si bé de moment només ha sortit un cop per la porta gran, la crispació identitària li té reservades algunes tardes de glòria.

Té dues paraules talismà, liberal i emprenedor , i es proclama assot de la corrupció i campió de les llistes obertes. Però ha tocat tan poc poder que la seva presumpta puresa només enlluerna ànimes de càntir.

Rere el seu serè no-nacionalisme hi batega l'irredemptisme histèric d'un eximperi. Per sort, ara com ara, presta un gran servei a Catalunya impedint que el PP hi aplegui tota l'extrema dreta.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF