Publicitat
Publicitat
image-alt

ALBERT PLA NUALART

Avaluació objectiva i cohesió social

Diu Gregorio Luri que vivim en un clima pedagògic d’exaltació de les bones intencions i reticència a les avaluacions. I un dels mantres que no es paren de repetir en aquest clima és que cal avaluar...

Ens falten noms més curts per als sons de la llengua

Tothom qui té una certa base lingüística sap que no hi ha una correspondència unívoca entre les lletres i els sons d’una llengua. Una mateixa lletra pot representar diferents sons i un mateix so es pot...

Arrels religioses de l’espiritualitat laica

Diumenge passat, Pasqua Granada, moltes parròquies van reviure l’espectacle dels nens de primera comunió. La regla és compleix sempre: com més empolainats, més vaga és la idea, sobretot la dels adults que...

¿Trobeu que ‘inclús’ és més informal que ‘fins i tot’?

Els que apreníem català als anys 80 vam interioritzar que inclús només era correcte com a adjectiu de sentit equivalent a inclòs. Així ho deien tots els diccionaris fins a l’any 1990, quan el Gran...

Com anem de despujolització?

La figura de Jordi Pujol ha significat tant per a Catalunya, ha amarat durant tant de temps la manera de construir-la i de concebre-la, que la seva caiguda en desgràcia està produint un fenomen sorprenent:...

Anem o arribem a un hotel però entrem en una botiga

La gramàtica de l’IEC (GLC) ens diu (p. 727) que amb verbs dinàmics com anar, arribar, entrar, etc. “es tendeix a usar en per qüestió d’eufonia (evitar el contacte entre dues vocals)” davant formes com ...

L’estratègia i la llengua pròpia

Diuen que en una guerra la primera víctima és la veritat. I, encara que no sigui exactament una guerra, el tram final del Procés està fent estralls en la veracitat de molts mitjans, inclosos aquells que,...

Ben educat, mal educat, beneducat, maleducat

Dins l’entrada educat del DIEC2 hi trobem, en negreta cursiva, les locucions ben educat i mal educat, que hi són definides com algú “que té / no té urbanitat”. Són locucions perquè equivalen a una paraula...

Ho vull per ara, per després, per demà, per quan puguis

En l’envitricollat vesper del per i per a la gramàtica de l’IEC (GLC) renuncia a fixar una norma general i, grosso modo, ens n’ofereix tres: la fabriana, la que s’ajusta a l’ús dels parlars que...

Propietaris i llogaters

El que més sorprèn del naixement fa cinc dies del Sindicat de Llogaters de Barcelona és que s’hagi trigat tant a articular una resposta ciutadana davant un drama de tanta magnitud.La gran fractura entre els...

Les tasques de la llar o les feines de casa

Explica Coromines que tasca ve del llatí taxare i era com un impost que sovint es pagava amb hores de feina. Aquest origen l’ha impregnada de connotacions no sempre positives. La tasca és una feina que...

Fins quan la clau serà nacionalista?

La possible victòria de Pedro Sánchez a les primàries del PSOE té consternats els barons. Un pota negra com Ibarra clama perquè els candidats es retirin i no siguin els militants (les bases), sinó els...

Els diccionaris i la correcció política

Si busqueu gitano i jueu al DIEC2us pot sorprendre -a mi em sorprèn- que, mentre que gitano és descrit en termes asèpticament antropològics i lingüístics, jueu té un tercer sentit pejoratiu: “usurer,...

La polisèmia de 'socialisme real'

Fa uns dies em retreia Ferran Sáez al seu article “El que donem per fet” que posés la Suècia d’Olof Palme, un país capitalista, en la categoria de socialisme real. No és exacte: en la columna a què al·ludia...

¿Podem anar a per la Lliga?

La pregunta del títol se la fan molts culers, però a un corrector li crea un dubte lingüístic que arriba a ser angoixant si, a frec de tancament, es troba un titular del tipus “A pel referèndum”. Els...

Cinc tòpics sobre la lectura

En les setmanes precedents a Sant Jordi el xim-xim anual que assegura que llegir és importantíssim esdevé xàfec que cau inclement sobre la majoria de no-lectors. Llegir és molt important, sí, però la dèria...

Una resurrecció al nostre abast

Resulta pertinent, en un diumenge de resurrecció, evocar aquell fragment de Les hores en què Josep Pla explica que podar una vinya no consisteix a portar la saba cap al cantó més esgotat de la planta sinó...

Ja no podem escriure nombres a la pissarra

Entre els nombrosos canvis que s’han introduït aquest abril al DIEC2 n’hi ha un que afecta l’ús de nombre i número, una distinció semàntica que algun dia ens haurem de plantejar si aporta matisos que...

La impunitat del postfranquisme

La fi de la violència d’ETA està crispant els sectors més exaltats del nacionalisme espanyol. Un dels seus líders ideològics, el filòsof Fernando Savater, va promoure dijous un manifest, Por un fin de ETA...

No li preocupa que els diccionaris s’actualitzin

Des de fa dos dies, al·leluia!, ja tenim el DIEC2 actualitzat amb la nova ortografia, inclosa la mediàtica reducció de diacrítics. Si hi busqueu adéu us durà a adeu, entre molts altres canvis. Però als...

Pot ser racista la correcció política?

Aprofitant que ahir la llibertat d’expressió i la censura van ser protagonistes a l’ARA, vull reflexionar sobre la subtil manera com ens censura la correcció política. I em centraré en un tema delicat i...

L’horrible sacrilegi de l'orella trencada

La nova traducció dels àlbums de Tintín -reeditats per Casterman a partir del 2001- ha suscitat els habituals esgarips amb què sol rebre la cultura catalana tot el que altera referents sagrats. Calia...

Sororitat i fraternitat

Com a pare de dues nenes de quatre anys assetjades per vestits de princesa i abocades a créixer, si no hi ha canvis radicals, en un ambient de prematura sexualització, soc molt conscient que el masclisme...

L’irresistible impuls de posar-hi un ‘en’

El text acabava afirmant “Una cosa no impedeix l’altra, però sovint se n’oblida una de les dues”, i un setè sentit em va fer preguntar a qui l’havia corregit si hi havia tocat res. “Sí -em va dir-, hi...

Els límits de la transversalitat

L’altre dia em vaig sorprendre intentant convèncer un company de la redacció que la CUP no era nacionalista. Soc massa escèptic per ser cupaire però, tot i no ser-ho, trobo injust definir-la així. Sota el...

De Genguis Kan al Dragon Khan

Si ho busqueu en un diccionari trobareu que khan és encara “el títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per altres autoritats islàmiques”.És així com...

Per què les TIC ens aïllen?

Deia diumenge passat que les TIC ens aïllen, i una lectora vol que expliqui com ens pot aïllar el que ens comunica com mai. És un tema apassionant que, des de diferents angles, han abordat aquesta setmana...

¿L’has vist o l’has vista, la meva germana?

Un recent article del lingüista valencià Eugeni S. Reig a la revista digital InfoMigjorn (“Una llengua més castellanitzada i més masclista”) ha reobert un tema llargament debatut i explorat en les llengües...

Els orígens del feixisme

Hi ha un feixisme històric i un altre que reapareix cíclicament. Saber què l’origina -què pot fer que milions de persones desitgin alhora sotmetre’s a un líder reaccionari- ha sigut objecte de molts estudis...

'Liberal', una polisèmia verinosa

Com a lingüista observo amb certa desesperació com la polisèmia de paraules clau en el discurs polític, i els malentesos que se’n deriven, vicien i extravien debats que són fonamentals per trobar sortides a...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | Següent >