17/12/2011

Carta a Albert Espinosa: El somni català

2 min
El somni català

La vida tan aviat et rebolca que sembla que no t'aixecaràs mai més com t'enfila inesperadament a l'onada de l'èxit. M'imagino els teus pares com van patir els deu anys que vas estar ingressat a l'hospital i l'emoció amb què ara deuen viure aquest moment teu tan dolç.

El 2011 ha sigut l'Any Espinosa. Has creat Polseres vermelles , el fenomen televisiu de la temporada a Catalunya. Steven Spielberg ha comprat els drets de la teva sèrie per adaptar-la als Estats Units. El teu llibre Si tu em dius vine ho deixo tot, però digue'm vine és el més venut de l'any a Catalunya i a Espanya. I dijous que ve, per tancar aquest 2011 triomfal, et concedeixen el Premi Nacional de comunicació.

Els mateixos amics que acompanyaven el sentiment i el patiment dels teus pares mentre tu lluitaves contra els càncers, dels 14 als 24 anys, ara no paren de felicitar-los pels èxits del nen. Ells han passat del neguit de perdre un fill a la satisfacció de veure com la teva feina i el teu talent són reconeguts d'una manera tan unànime. No sé si són de plorar, però el capítol actual de la teva vida seria per deixar anar unes quantes llàgrimes de felicitat.

I tu, mentrestant, sembles aliè a aquestes pujades i baixades. Et sento explicar amb la mateixa innocència i alegria el moment que Spielberg va cridar "Polseres amunt", com el dia que els metges et van haver de tallar una cama per salvar-te la vida. Ens has fet entrar en el teu món groc de fantasia, ens hem cregut que els teus càncers no són com els altres i que la metàstasi de la teva malaltia és positiva. Sempre positiva.

Pertanys al mateix gremi de gent com Sebastià Serrano o Eduard Punset. Reconforta sentir-te parlar. Ets algú que ha patit i que no destil·la amargor. Que exhibeix tendresa i fragilitat per connectar amb les emocions de la gent. I que ara viu els seus èxits com un altre joc d'adolescència, una més d'aquelles trapelleries que fèieu amb els teus polseres en les nits d'hospital.

Quan triomfa gent com tu, que s'ha trobat amb tantes circumstàncies en contra, no hi ha lloc per a l'enveja, ni tan sols en aquest país tan avesat a tallar el cap dels que destaquen. Ens agrada que els reconeixements arribin a algú que no ho ha tingut fàcil. Ens recorda que tot és possible. Que hi ha el somni americà i que després vindries tu i el teu somni català.

P.D.: T'agrada molt Antonio Mercero i sé que et prendràs com un elogi que Polseres vermelles és el Verano azul del segle XXI. Una generació de joves que algun dia liderarà aquest país tindrà els polseres com a referents d'adolescència. La teva obra -o sigui, la teva vida- et sobreviurà, Albert.

stats