Vides de sants
Escrivim les biografies dels esportistes -us digueu Pistorius, Armstrong o Messi- com si fóssiu sants. Relatem les vostres vides com aquell qui explica un miracle. I us revestim d'una aura sobrenatural, que ens fa preguntar si no hem anat massa enllà en el matrimoni entre esport d'elit i valors morals.
El món és molt complicat i nosaltres ens l'hem de fer fàcil. Per això, hem agafat i hem dibuixat una línia a terra que separés els bons dels dolents. Com que una línia ens ha semblat poca cosa (molta gent se la saltava), hem cavat una fossa mental ampla i profunda entre els dos grups, i ens hem quedat més tranquils. Necessitem ordenar el caos. A un costat hi tenim els bons i a l'altre els dolents. Cada vegada que algú es canvia de bàndol representa un trasbals. L'últim cas ha sigut el teu, Oscar.
Ara ja formes part de les forces del mal. Avui dia, perquè un esportista sigui declarat culpable, no cal esperar que un jutge el condemni. N'hi ha prou que Nike et suspengui el contracte de patrocini, com va passar dimecres. Les grans marques engreixen els mites esportius, us revesteixen de qualitats sobrehumanes per millorar els comptes de resultats de les seves empreses, fins al dia que ensenyeu una altra cara de vosaltres. Aleshores, les marques giren el dit polze cap avall i us deixen caure, abans no els taqueu de sang a ells.
Hem convertit els esportistes en referents morals de la joventut. Si Nike patrocinés el món editorial, m'imagino que hauria passat el mateix amb els escriptors. No en tenim prou que marqueu gols, que bateu rècords o que guanyeu medalles. Necessitem construir relats inspiracionals basats en el coratge, el sacrifici, el treball i la lluita contra les adversitats. Ara que sembla que tot el món està empastifat és com si a vosaltres se us volgués preservar de qualsevol rastre de maldat. Per què aquesta necessitat d'embolicar de valors qualsevol esport? On està escrit que els atletes hagin de ser referents?
Deia que el teu cas, Oscar, havia sigut un trasbals per a molta gent, perquè costa culpar algú a qui admiraves. Potser tot plegat el que demostra és que tu, Armstrong o qualsevol de nosaltres som capaços de fer coses molt bones i coses molt dolentes. Que la frontera entre les unes i les altres és molt prima. I que un currículum positiu sempre s'és a temps d'espatllar-lo, però que un cop queda tacat, no hi ha Nike que ho arregli.
El jutge et va concedir ahir la llibertat condicional amb una fiança que vista des d'aquí sembla ridícula: 85.000 euros. El judici per haver mort la teva parella, la model Reeva Steenkamp, ja té data: serà el 4 de juny. Només tres mesos per demostrar si va ser o no un assassinat premeditat.
