07/10/2016

Carta a Cristòfol Colom: 'Vagin passant, que jo em quedo'

2 min
Carta a Cristòfol Colom: 'Vagin passant, que jo em quedo'

Que 524 anys després encara parlin de tu. No n’hi ha prou proclamant que has descobert Amèrica per aconseguir dosis tan altes de posteritat. Has d’haver sabut generar confusió i alimentar la polèmica perquè els altres es barallin, mentre tu t’ho mires, impertèrrit, des de dalt d’un pedestal.

Segons ens van explicar a l’escola, dimecres, 12 d’octubre, farà 524 anys que vas arribar a Amèrica amb La Pinta, La Niña i La Santa María, acompanyat dels hermanos Pinzones i d’aquella cançoneta (“que eran unos maricones, que viajaban con Colón, que era otro maricón, y se fueron a Calcuta, en busca de una puta”), que ens permetia estrenar-nos en el món de les paraulotes. Desconeixíem per què tres homosexuals podien haver emprès un viatge de mesos a la recerca d’una meuca, però repetíem d’esma aquella tornada per encadenar renecs a l’hora del pati fins a gravar-nos la musiqueta de per vida.

Buscaves la posteritat i la vas tenir, en forma de cançó, de llibres de text escolars i, sobretot, d’estàtues repartides per tot el món. Fins a 64, una de les quals -la més alta-, a Barcelona. Que et facin un monument té això: que se t’hi caguen els coloms, que et surt competència deslleial amb les altres estàtues humanes de la Rambla, que un dia t’enfunden una samarreta del Barça amb el logotip de Qatar al pit (encara que tu desconeguis què és Qatar i què és el Barça), que t’engalanin, com aquesta setmana, amb cintes de colors per celebrar les festes del Roser, que la CUP et vulgui fora de la ciutat per imperialista i que se t’acabi coneixent més per un dit que per la cara, per bé que si tenim en compte que el dit en qüestió fa cinquanta centímetres entendrem la fascinació col·lectiva que hagi pogut generar l’índex de la teva mà dreta.

Ignorem on assenyales -Amèrica?, Mallorca?-, però ens quedem, embadocats, mirant el dit. No sabem si vas ser el primer d’arribar a Amèrica. Ni si ja hi havies estat, tu, abans. Desconeixem on vas néixer. A Gènova, diu la majoria, però també a Mallorca, a Eivissa, a Galícia, a Portugal, uns altres defensen que eres jueu i alguns estudiosos han dedicat la vida a demostrar que eres català. “Que parlin de mi, encara que sigui bé”, proclamava Dalí amb sornegueria. La confusió, dèiem, i la polèmica són claus per a una bona posteritat. La CUP no ha pogut revisar el passat amb els criteris ideològics del present. La memòria sentimental ha guanyat una altra batalla a la correcció política. Hi ha Colom per anys.

P.D. I mentrestant tu, enfilat des del 1888 a dalt d’una columna de 57 metres i 233.000 quilos de pes, convertit en l’habitant més longeu de Barcelona. Potser el teu dit ens marca el camí cap al cementiri de Montjuïc. Vagin passant, que jo em quedo.

stats