30/03/2013

Cinturó negre

2 min

Dimarts, contra el Barça, tornaràs a passejar pel camp aquells teus aires de líder de banda juvenil de barri, el Zarco de la novel·la del Cercas, el cinturó negre que canvia el taekwondo pel futbol per complir el somni adolescent de conduir un Lamborghini Diablo de color lila.

Si la teva vida fos una pel·lícula, seria una road movie al volant del Lamborghini, amb un protagonista que porta escrit a la cara que no està per hòsties. Que arriba als llocs, guanya, es baralla, fa les maletes i marxa. Sempre en moviment, sempre en llibertat. Un Robin Hood que a tot arreu on va lluita contra la tirania dels altres per esdevenir ell mateix el tirà. L'heroi de western que col·lecciona enemics com si fossin el seu trofeu més preuat, amb el mateix orgull amb què d'altres, mentrestant, acumulen Pilotes d'Or.

I així fou, Zlatan, com a Barcelona vas ser el primer que vas gosar enfrontar-te públicament a Pep Guardiola. Tothom qui ho feia recorria al joc subterrani, deixava anar insinuacions malèvoles o escampava rumors a través de periodistes amics. Tu, no. Tu li vas dir " filósofo ", el vas acusar d'escagarrinar-se davant Mourinho i, si fos ara, no m'estranyaria que et plantessis davant de casa seva i li fessis una mica d' escrache fins que entengués que a tu -el gran Zlatan- no se't pot desnonar de l'àrea.

La veritat és que tot va anar tan ràpid que no ens vam ni adonar que un dia vas jugar al Barça. Recordo aquell començament de Lliga que vas marcar cinc gols en cinc partits, que els celebraves, totpoderós, amb els braços oberts de bat a bat, i com, quan els teus companys t'abraçaven, tu semblaves el guardaespatlles de tots ells. Però, com als westerns , aquella placidesa enganyosa va durar poc, i tot plegat va acabar com el rosari de l'aurora, amb el Barça fent el negoci d'en Robert i les cabres i tu agafant el Lamborghini primer cap a Milà i ara ja a París. Sempre en moviment.

La road movie la vas començar ara fa 31 anys a Rosengard, un barri de Malmö amb la taxa d'atur més alta de tot Suècia, on el 90% eren immigrants com els teus pares. Ella, croata, netejava cases. Ell, bosnià i amb problemes amb l'alcohol, va arribar a Suècia fugint de la Guerra dels Balcans. M'agrada la frase que un dia et vaig llegir: "Tu pots sortir de Rosengard, però Rosengard no surt de tu". Hi pensaré dimarts quan vegi que saltes al camp.

Dues notícies que diuen molt de tu: 1) t'has comprat una illa de 500 hectàrees a prop d'Estocolm per anar-hi a caçar, i 2) el dia del Milan-Barça sopaves en un restaurant de París i la tele no es veia bé; el manetes que la va arreglar vas ser tu. Com si et veiés: "Deixeu-me a mi..."

stats