27/05/2016

Carta a Ferran Bel: “Alcalde, retiri les urnes!”

2 min
Carta a Ferran Bel: “Alcalde, retiri les urnes!”

Una frase de Carme Forcadell, quan liderava l’ANC, quedarà per a la història del procés: “President, posi les urnes!” Avui que Tortosa vota si conserva o si treu el monument franquista, el clam és un altre: “Alcalde, retiri les urnes!” Quins són, doncs, els límits del dret a decidir?

40 anys després de la mort del dictador, un monument franquista de 44 metres encara presideix la seva ciutat, alcalde. Com hem pogut arribar fins aquí? Em deia l’altre dia Magda Oranich que l’amnistia que tanta gent va reclamar al carrer durant la Transició ha sigut, paradoxalment, la que ha impedit jutjar els responsables dels crims franquistes. Una amnistia que va arribar el 1977 a un preu molt alt: l’amnèsia. Oblidar-ho tot. Fer com si la dictadura no hagués existit. Com si la guerra hagués durat 40 anys i els dos bàndols hi tinguessin les mateixes responsabilitats.

Som al 2016 i encara tot és tan fràgil que els mateixos regidors democràtics de Tortosa no gosen tocar el monument franquista. Deixen que siguin els seus habitants qui triïn què se n’ha de fer. I això ha obert un segon debat que, encara que no sigui el central d’avui, és igual d’apassionant. Els últims anys, a Catalunya, hem presentat el dret a decidir com a expressió màxima de la democràcia i ara aquella teoria ens fa aigües a l’Ebre. Afirmem que s’ha de complir la llei de la memòria històrica, que és el mateix que ens diuen quan demanem poder votar la independència en referèndum: cal respectar la llei.

Sobre quines qüestions podem decidir els ciutadans i sobre quines no? ¿S’hauria aprovat a Espanya el matrimoni homosexual si s’hagués sotmès a referèndum? ¿Tindríem llei del divorci des de 1981? ¿I avortament des de 1985? I, en canvi, el 1986 ens van demanar l’opinió sobre la permanència a l’OTAN, una qüestió sobre la qual diguem que no anàvem sobrats d’informació i que servia, bàsicament, per resoldre una contradicció en el programa de govern socialista.

Podem interrogar els ciutadans sobre temes relacionats amb la moral o amb els drets humans? Irlanda s’ha endut grans elogis per haver aprovat el matrimoni gai amb un 62% dels vots. I si l’hagués tombat? Quins són els valors suprems sobre els quals no es pot preguntar? ¿La pena de mort? L’eutanàsia? I per què? ¿Per por que surti una foto de nosaltres que no ens agrada? No tinc respostes, avui. Només preguntes, que ja deu ser la feina del periodista.

P.D. Cap país s’escapa, però, de les contradiccions. Suïssa, que passa per ser el súmmum de la democràcia directa, va ser l’últim estat europeu on es va aprovar el sufragi femení. Va ser l’any 1971, en un referèndum en què només votaven, esclar, els homes.

stats