L’afició del Barça tampoc va poder botar a Mestalla

ValènciaAMestalla tampoc es va poder botar. O només es va poder fer 10 minuts. El temps que els aficionats del Barça es van sentir guanyadors i van utilitzar el majestuós escenari de la final per seguir demostrant que quan juga el Barça el país s’expressa, que hi ha un component polític i social que va més enllà del futbol. Al final, el gol de Gareth Bale va portar la victòria a la majoria blanca, que va silenciar els crits culers i va canviar l’ statu quo futbolístic.

Sense incidents

Com en les tres últimes finals, quan va sonar l’himne espanyol els aficionats del Barça van xiular amb ràbia, mostrant desafiants les senyeres i les estelades cap a l’afició madridista i la llotja de Mestalla, on hi havia, acabat d’aterrar de l’Orient, el rei Joan Carles. La cridòria catalana -menys sorollosa que la que hi va haver quan es va coincidir amb l’Athletic de Bilbao- va ser contestada pel gol madridsta, farcit de banderes espanyoles. Uns minuts més tard, al 17:14, tot i el cop moral del gol de Di María, els culers van reclamar la independència, com passa al Camp Nou, malgrat que en aquesta ocasió de manera menys vehement (molts aficionats provenien d’arreu d’Espanya).

Els més de 20.000 seguidors culers desplaçats a terres valencianes també van llançar un missatge a Gerardo Martino, quan alguns van xiular Cesc i van aplaudir impetuosament el suplent Pedro Rodríguez.

Els aficionats culers es van aplegar durant el dia al Pati dels Tarongers, punt neuràlgic del barcelonisme desplaçat a València. Durant tota la jornada hi va haver activitat, i a partir de les quatre de la tarda el recinte es va omplir, sobretot dels més joves, efervescents i animosos per la cita i l’alcohol ingerit. Tret d’algun incident puntual, com el que van provocar els Boixos Nois als afores de la Fan Zone amb un enfrontament amb els cossos policials, la jornada va passar sense problemes. Tot i això, el col·lectiu Antifeixistes del País Valencià va denunciar que una bandera esvàstica va estar penjada durant una estona a la Fan Zone del Reial Madrid, i que els Ultra Sur van cremar una senyera durant les hores prèvies al duel.

A diferència de Florentino Pérez, que es va fer un bany de masses al punt de reunió dels blancs, Josep Maria Bartomeu va decidir no acostar-se al Pati dels Tarongers, on es van veure imatges de sempre, com l’omnipresent Josep Maldonado, i d’altres de menys habituals, com l’excandidat Jaume Guixà ballant amb camisa rosa al ritme jamaicà de Pirat’s Sound Sistema.

Després d’encoratjar les masses blanques amb un discurs aclamat pels seguidors madridistes, Florentino Pérez va acudir al dinar oficial a l’Hotel Las Arenas, on va estar parlant amb cordialitat però sense gaire afecte amb Bartomeu. Per part blaugrana hi van acudir tots els directius, acompanyats de familiars, menys Carles Vilarrubí i Pilar Guinovart.