Publicitat
Publicitat

El miratge de l'autoedició digital

Cada cop em passa més sovint: vaig a comprar un llibre a Amazon i l'edició digital és més cara que la de paper. La indústria editorial ha après de seguida que la satisfacció instantània de tenir l'exemplar en pocs minuts, en comptes d'esperar dies que arribi per missatger el feix d'arbres morts i relligats, val més que el que s'estalvia en paper, tinta, emmagatzematge i transport.

També podria, esclar, limitar-me a llegir aquestes novel·les d'un euro que omplen els catàlegs de les llibreries digitals, publicades directament pels seus autors sense altre intermediari que la botiga entre ells i els lectors. Se suposa que som en plena revolució de l'autoedició i que les editorials tenen els dies comptats. Jo espero sincerament que no sigui així. No tinc aspiracions de crític literari, però he llegit diverses d'aquestes novel·les digitals de baix cost -algunes d'un mateix autor, per si no havia encertat la bona- i puc dir que la majoria són impresentables en l'aspecte formal i en condicions normals no haurien aprovat ni un concurs escolar de redacció. Frases mal construïdes, reiteracions i faltes d'ortografia que posarien els pèls de punta a un aprenent de corrector.

Queda molt modern declarar difunta la indústria editorial, però sense el finançament de la creació que representen els avançaments de drets als autors, sense la selecció d'originals que fan els editors i sense el tractament del text abans de publicar-lo, la qualitat mitjana del que surt en format digital tendeix a la baixa. I encara ho puc entendre quan es tracta d'obres d'aficionats, però quan hi ha intervingut un editor, només puc pensar que publica a l'engròs i sense filtrar, per veure si alguna de les obres cola i aleshores publicar-la en els canals tradicionals de paper. Seria una llàstima que s'acabés identificant el suport digital amb el contingut de baixa qualitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF