01/06/2013

60 megabits per segon pel carrer

4 min

A la seu d'Ericsson a Kista, a quinze minuts del centre d'Estocolm, tenen exposat amb orgull el primer telèfon que va crear el 1878 el seu fundador, Lars Magnus Ericsson: un objecte de fusta tornejada i metall gravat semblant a un calze. A la mateixa vitrina també hi ha la principal innovació d'aquella època: el mànec, també de fusta, que va permetre separar el micròfon de l'auricular i fer així més còmodes les converses. Després de 135 anys, les telecomunicacions no podrien ser més diferents. Mentre admirava les relíquies del museu d'Ericsson, em connectava amb el meu smartphone a internet a més de 60 megabits per segon (Mbps), gairebé deu vegades la velocitat de l'ADSL de casa. I és que a Suècia la majoria de la població pot contractar cobertura de telefonia mòbil de quarta generació (4G), d'ençà que TeliaSonera -sisena teleco d'Europa, matriu de l'espanyola Yoigo- va desplegar el 2010 la primera xarxa comercial del món a fer servir aquesta tecnologia.

L'experiència de connexió amb 4G és completament diferent a la que ofereixen les xarxes 3G que tenim a l'abast aquí. No és només que la velocitat sigui molt superior: en condicions òptimes de disponibilitat de freqüències de ràdio es podrien assolir els 150 Mbps; en la pràctica, la mitjana ronda més aviat els 30 o 40 Mbps, més del triple que una connexió ADSL normal. També és que les peticions triguen molt menys a tenir resposta: la latència d'un enllaç 3G pot arribar a les 100 mil·lèsimes de segon, mentre que amb 4G ronda els 20. Els vídeos de la xarxa comencen a veure's gairebé immediatament i continuen sense cap interrupció, encara que siguis al mig del carrer, al davant del centre dramàtic on va començar a actuar Greta Garbo i on Ingmar Bergman creava els seus drames nòrdics. Quan publiques la primera foto a Twitter, va tan ràpid que dubtes fins i tot que hagi funcionat. Un altre canvi: es triga menys a descarregar aplicacions que a instal·lar-les. I el vídeo del xat que vaig fer dimarts amb els lectors de l'ARA connectant el portàtil a un smartphone 4G es veia millor que quan em connecto des de casa.

Aquestes prestacions ja permeten contemplar aplicacions impossibles fins ara, amb dispositius connectats en temps real en els sectors de l'automoció, la seguretat i l'audiovisual: en la transmissió del recent festival d'Eurovisió des de Malmö es van utilitzar deu càmeres autònomes connectades al control mitjançant 4G. Diu Allan Koch, director de tecnologies de ràdio de TeliaSonera, que les cadenes de televisió sueques s'han enamorat del 4G, i que els més de dos anys que fa que donen servei els han demostrat que quan els clients disposen de més velocitat, la fan servir.

A Suècia, el preu dels contractes de mòbil amb accés 4G va des de 399 corones mensuals (46 euros) per un trànsit de 2 gigabytes fins a 799 corones (93 euros) per 10 gigabytes. En aquest import s'hi inclouen trucades i SMS sense límit: el que interessa als consumidors és el servei de dades, i la veu i els missatges ja no tenen cap valor de mercat.

Un inconvenient dels mòbils 4G a Suècia és que allà es fa servir una banda de freqüències molt alta, la dels 2.600 MHz, que no només requereix més densitat d'antenes, sinó que proporciona pitjor cobertura a dins dels edificis. Això no ens passarà aquí quan es generalitzin els desplegaments de 4G que han anunciat tres de les quatre operadores mòbils amb xarxa pròpia, perquè la majoria emetran en la banda de 1.800 MHz. Tant Yoigo com Orange començaran a oferir contractes amb 4G a partir del juliol, mentre que a Vodafone ja el poden contractar els clients de set capitals de l'Estat, entre les quals Barcelona, Palma i València. No queda clar quant costarà ni quin volum de dades s'inclourà. Vodafone només ha indicat que els clients de les tarifes més cares no hauran de pagar més pel 4G, i els de les més baixes que el vulguin tindran un suplement de 9 euros mensuals, tot i que no els ho cobraran fins al setembre. El que sabem és que hi haurà tarifes planes, però no il·limitades: Eduardo Taulet, conseller delegat de Yoigo, diu que si hi hagués barra lliure les xarxes se saturarien "i ens carregaríem la capacitat de creixement de la tecnologia".

El quart en discòrdia, Movistar, és l'únic que encara no ha anunciat els seus plans comercials de 4G, tot i que -com els altres- fa mesos que fa proves pilot. El seu problema és que, a diferència dels seus competidors, no disposa d'espectre de freqüències en la banda dels 1.800 MHz, i haurà d'esperar que el Govern obligui les cadenes de televisió a deixar lliure la banda dels 800 MHz, cosa que havia de passar al començament del 2014, però sembla que no es materialitzarà fins al 2015. Entremig, l'operadora de Telefónica intenta guanyar temps recordant que el 80% del consum de dades amb mòbils i tauletes a l'Estat no es fa via connexions de mòbil, sinó wifi. És a dir, que del que es tracta és de reforçar la xarxa fixa de fibra òptica que connecta els punts d'accés de les llars, les empreses i els espais públics.

Sigui com sigui, si aspireu a gaudir del 4G us haureu d'armar de dues coses. La primera és paciència: els desplegaments de xarxes noves no són mai uniformes i comencen per les zones de les grans capitals on hi ha més densitat d'empreses. La segona és un dels pocs telèfons compatibles: Apple iPhone 5 (cal una actualizació de programari encara no disponible), HTC One, LG Optimus G, Nokia Lumia 920 i 820, Samsung Galaxy S4 i Sony Xperia Z i SP. La majoria costen entre 600 i 700 euros (el 820 i l'SP no arriben als 400). La varietat anirà creixent: el nou BlackBerry Q10 també serà compatible amb 4G, i Yoigo diu estar negociant amb Samsung per treure un model per menys de 200 euros. Del que no us escapareu és de portar sempre el carregador a sobre: l'autonomia de la bateria d'un mòbil amb 4G és entre un 20% i un 30% menor que amb 3G.

stats