22/02/2013

'Smartphones': els tercers en discòrdia

4 min
'Smartphones': els tercers en discòrdia

L 'any passat es van vendre al món uns 1.800 milions de telèfons mòbils. Gairebé un de cada quatre, uns 700 milions, eren smartphones : terminals que es poden connectar a internet i admeten aplicacions de tercers. I el 90% d'aquests aparells feien servir el sistema operatiu Android o bé eren iPhones, en una proporció de tres a un. En el gràfic adjunt es veu com el panorama de les plataformes mòbils avançades s'ha capgirat en només tres anys: el domini dels Symbian de Nokia fins al 2010 s'ha ensorrat en termes absoluts i sobretot relatius, ja que el volum total de vendes ha crescut, i ha deixat pas a un duopoli efectiu entre Google i Apple que representa tota una anomalia respecte als altres segments de l'electrònica de consum, on acostuma a haver-hi almenys un tercer jugador de certa consideració.

Aquesta tercera posició del mercat dels smartphones és objecte d'una dura disputa, que es farà molt visible durant el Mobile World Congress de la setmana que ve a Barcelona. Per una banda, hi ha els dos aspirants previsibles: BlackBerry i Microsoft pretenen recuperar el terreny perdut amb noves versions dels seus sistemes operatius que els han deixat pràcticament irreconeixibles per als seus usuaris més veterans. Tant BlackBerry 10 com Windows Phone es deixen portar per la tendència cap als smartphones multitàctils marcada per l'iPhone, però hi afegeixen una experiència d'ús diferenciada, que aprofundeix en la integració entre aplicacions i la manipulació mitjançant gestos. BlackBerry fa valer les seves característiques de seguretat corporativa i Microsoft la vinculació amb el Windows dels ordinadors, tot i que en el passat el seu monopoli en aquest últim àmbit tampoc li va servir per assolir cap posició destacada en els mòbils.

Als dos anteriors s'hi han afegit en la cursa per sortir en la foto almenys quatre sistemes mòbils completament nous. Tots estan basats en el sistema operatiu obert Linux, una característica que comparteixen amb l'actual líder Android de Google i que els aporta, entre altres coses, la gratuïtat per als fabricants de telèfons i la possibilitat de personalització per part de les operadores de telefonia.

El primer dels quatre és Ubuntu, una edició per a smartphones i tauletes d'una de les versions de Linux més populars per a ordinadors. Els seus creadors el promouen com una plataforma per al que anomenen "supertelèfons", que puguin ser utilitzats com a ordinadors de sobretaula quan es connectin a una base amb teclat i pantalla externs. També juguen la carta de la multiplataforma, oferint una experiència semblant en el PC, la tauleta, l' smartphone i el televisor. Suposant, esclar, que hi hagi fabricants de cada dispositiu que decideixin adoptar-lo.

Dos més d'aquests nous Linux per a smartphones són hereus de MeeGo, el sistema operatiu per a telèfons de gamma alta en què treballava una part de Nokia per substituir Symbian fins que el nou conseller delegat Stephen Elop els va fer el salt adoptant el Windows Phone de Microsoft, la seva empresa anterior. Amb la indemnització, una part de l'equip de MeeGo ha creat una empresa anomenada Jolla ("llanxa salvavides", en finlandès) que ofereix un sistema operatiu anomenat Sailfish OS que promet competir favorablement amb les prestacions de l'iPhone i els Android.

L'altre orfe de MeeGo es diu Tizen, i està impulsat per Intel -desesperada per fer-se un lloc en el mercat dels telèfons- i Samsung, que es va incorporar al projecte en substitució de Nokia. Sobre el paper, Tizen seria la versió més oficial de Linux per a mòbils, ja que té el suport de la Fundació Linux. Però el més intrigant és la presència de Sam- sung, el principal fabricant mundial de mòbils, que ja ha dit que pensa fusionar Tizen amb el seu Bada, un altre sistema operatiu pràcticament desconegut aquí però molt popular a l'Àsia. La firma coreana fabrica més de la meitat dels smartphones Android que es venen al món, i sense el seu suport el sistema de Google es quedaria molt coix.

Finalment tenim Firefox OS, un sistema de la Fundació Mozilla amb participació destacada de Telefónica -mitjançant el seu centre de R+D a Barcelona- i Deutsche Telekom. La seva característica principal és el funcionament basat en el navegador web. De fet, totes les aplicacions, des de les que porta incorporades el telèfon fins a les de tercers, estan programades en HTML5, el mateix llenguatge de les pàgines web, cosa que amplia enormement el ventall de desenvolupadors. En les altres plataformes també es pot fer així, però en Firefox OS es porta a l'extrem, per permetre un rendiment més que acceptable en telèfons de gamma molt baixa, fent possibles smartphones de menys de 100 dòlars. Per això el començarem a veure molt aviat en aparells adreçats a mercats emergents, des de l'Amèrica del Sud fins a l'Àsia.

Les perspectives de futur de cadascun d'aquests sistemes operatius no depenen tant de la seva acceptació entre els consumidors com de la seva adopció per part dels fabricants de telèfons, dels creadors d'aplicacions i, sobretot, de les operadores de telefonia. Per això caldrà estar molt atents als anuncis d'aquests dies en aquest sentit, especialment els que facin les companyies que operen als països on encara es venen el 60% dels mòbils que no són smartphones . El creixement de debò vindrà per un eventual Android dels pobres . Tizen i Firefox, doncs, semblen els més ben situats per ocupar la tercera posició del podi mundial a mitjà i llarg termini.

stats