16/12/2016

Hora de renovar el televisor

4 min
Un dels televisors de Samsung.

Des que els televisors plans van substituir els de tub, els aparells són cada vegada més grossos i amb més resolució. Però aquestes dues característiques no sempre estan equilibrades quan toca renovar la que continua sent la pantalla protagonista a la majoria de les cases. Ara que tots els sectors implicats coincideixen a dir que el 2017 serà l’any del 4K i es pot justificar un canvi de televisor, convé recordar tots els factors que intervenen en la tria. Les marques destaquen la mida, la forma, la tecnologia i la resolució de la pantalla, però aprofitar-les depèn també del tractament electrònic de la imatge, del sistema operatiu de l’aparell, del tipus i el format de contingut que hi voldrem veure i, fins i tot, de la disposició del mobiliari.

Hora de renovar el televisor

Molts compradors s’equivoquen aspirant a la pantalla més grossa que es poden permetre. La mida òptima depèn de la distància de visionat: si es mira la tele de massa a prop, es poden distingir els píxels que formen la imatge, però si es mira de massa lluny no s’apreciarà la diferència entre un model Full HD (1.080 píxels d’alçada) i un UHD o 4K (2.160 píxels). La distància ideal entre un televisor HD i el sofà ronda 1,4 vegades l’amplada de la pantalla, a mig camí entre el factor 1,6 que recomana la SMPTE (l’associació d’enginyers de cinema i televisió) i l’1,2 que promou THX, més orientat a reproduir l’experiència d’un cinema. El gràfic adjunt mostra aquesta distància òptima per a cada mida i nivell de resolució.

Sobre les pantalles corbades: deformen les imatges. Manteniu-vos fidels a les pantalles planes. Fins i tot Samsung, que presumeix de corbes, manté una gamma paral·lela de televisors amb la forma de sempre. Les opcions en tecnologies de pantalla es redueixen a dues. Les LED, encara majoritàries, fan servir punts passius de tres colors (vermell, verd i blau) que s’encenen gràcies a uns fluorescents situats en el marc que envolta la pantalla. Les OLED representen un salt qualitatiu enorme perquè cada punt de la imatge s’encén i s’apaga de manera individual, obtenint uns negres molt més negres que els panells LED; a més, inclouen punts d’un quart color, el blanc, que amplia la riquesa cromàtica. L’inconvenient és el preu: el televisor OLED més econòmic de LG, marca capdavantera d’aquesta tecnologia, és el B6V de 55 polzades, que costa 2.000 euros. Ara bé, a les pantalles LED encara se’ls pot treure molt de suc, tant millorant el tipus de píxels -Sony Triluminos o Samsung Quantum Dot- com aplicant un processament avançat a les imatges: se’n pot incrementar la lluminositat i regular-la per zones. En aquest nivell es troben les gammes SUHD de Samsung (des de 1.299 € el model 49KS7000 de 49 polzades) i SuperUHD de LG (999 € el UH770V, també de 49 polzades). Sony comença amb les 43 polzades del KD-43XD8005 (899 €) i s’enfila fins als 8.000 € de la Sèrie Z de 75 polzades. Per si teniu lloc a casa, LG arriba a les 86 polzades (ja amb OLED), i Samsung, a les 88. Val a dir que en aquesta franja cada marca aplica la seva recepta particular de processador i software: a diferència de les sigles HD i UHD, que responen a estàndards internacionals, denominacions com SUHD i SuperUHD només indiquen una combinació de prestacions pròpia del seu fabricant.

Com que els canals HD de la TDT emeten amb només 720 píxels de resolució, els processadors d’imatge també poden convertir aquest senyal original perquè llueixi més en les pantalles d’alta densitat. A la pràctica, però, els programes es veuen millor amb la seva qualitat original. En canvi, sí que es noten positivament els efectes del sistema HDR (High Dynamic Range), que optimitza el contrast quan el contingut que s’ha de visualitzar ho permet. LG i Samsung tenen televisors 4K amb HDR bàsic a partir de 40 polzades per uns 550 € (models 40KU6000 i 40UH630V, respectivament), però per disposar també de la modalitat d’HDR més avançada, la Dolby Vision, cal anar a pantalles més grans i pagar gairebé el doble pel citat UH770V de LG. En l’àmbit del software cal fixar-se en el sistema operatiu del televisor: Samsung fa servir el seu Tizen, mentre que LG ha adoptat el webOS; Sony, l’Android TV de Google, i Panasonic, el Firefox OS de Mozilla.

Finalment, recordem que una pantalla d’alta resolució no serveix de res sense contingut a l’alçada. Actualment no hi ha emissions TDT en 4K. Mediapro produeix per a la Lliga de futbol un partit en 4K cada jornada, amb una realització de 8 càmeres independent de la principal en HD, però aquest senyal només es pot veure als bars que tenen contractat Vodafone TV, que estan connectats per xDSL perquè el descodificador de fibra òptica de l’operadora no és compatible amb 4K. Tampoc ho és l’aparell actual de Movistar TV, però el president de Telefónica ha declarat que el 2017 apostaran per aquesta resolució. L’oferta actual de contingut 4K inclou alguns DVD BluRay, els models més recents de videoconsoles, alguns canals de YouTube i les plataformes internacionals de vídeo sota demanda: Netflix i els nouvinguts HBO i Amazon Prime Video. En el cas de Netflix, la versió 4K només està disponible en la modalitat de 12 € mensuals. Una part del contingut 4K en streaming està també codificat en HDR, però encara és molt petita: per exemple, Prime Video només ho té a la sèrie pròpia The Grand Tour.

stats