Publicitat
Publicitat

Combatre els tuits efímers

Algunes característiques de Twitter el fan francament addictiu. Resulta molt gratificant trobar una cosa interessant a la web i publicar-ne ràpidament l'enllaç amb un breu comentari. També és molt pràctic com a font d'informació, sempre que triïs bé a qui segueixes. Des que sóc a Twitter, faig servir molt menys altres agregadors de contingut aliè.

Twitter també té aspectes irritants: les respostes als teus tuits per part de gent que no s'ha pres la molèstia de fer clic en l'enllaç que contenien; els que insisteixen a mantenir en públic converses que haurien de ser privades; els desconeguts que et fan consultes complexes, impossibles de contestar sense context i menys en només 140 espais, sobretot quan haurien pogut trobar la teva resposta fent una cerca a Google.

Però el que més em molesta darrerament de Twitter és el caràcter efímer dels missatges. La majoria dels tuits només produeixen una reacció -lectura, resposta, retuit- durant els minuts immediatament següents a la seva publicació. Després és com si no haguessis dit res. I els pocs que perduren propagant-se infinitament poden arribar a ser pitjors, perquè acabes rebent comentaris i rèpliques a coses que han caducat o que ja vas corregir o completar.

Per això m'estic aficionant a Storify, un servei web que serveix per recollir totes les intervencions pròpies i alienes -missatges socials, elements multimèdia- que vull mostrar agrupades sota una adreça única. El faig servir per resumir el que he tuitejat sobre un tema en un període determinat; per exemple, ahir van ser els enllaços a les cròniques de la premsa internacional sobre els resultats electorals. Llàstima que no serveixi també per fer antologies dels tuits insultants de resposta d'alguns eixelebrats, entre altres coses perquè la seva covardia els porta a esborrar-los poc després d'haver-los vomitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF