Catal(apli)fòbia

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquesta setmana la CatalApp, una aplicació per a mòbils Android i iPhone amb què els usuaris poden valorar la qualitat de l’atenció oral, escrita i virtual en català que ofereixen el milió i mig d’establiments comercials, empreses i organismes oficials que Google té censats en els territoris de parla catalana.

La intenció formal de l’entitat és destacar els llocs que respecten la nostra llengua, però a ningú se li escapa que l’efecte serà més aviat deixar en evidència els que no ho fan.

Això, naturalment, no ha agradat a tothom, i a l’apartat de ressenyes de l’aplicació a la Play Store i l’App Store s’ha obert una guerra entre partidaris que la troben un encert i detractors que la consideren discriminatòria i pronostiquen que aviat servirà per “cometre actes violents”. Ahir al matí guanyaven les puntuacions negatives, però després d’una petició d’auxili de la Plataforma a Twitter, a la tarda la tendència s’havia invertit. La política troba llocs insospitats per manifestar-se.

Més enllà d’aquest aspecte, trobo una llàstima que la CatalApp sigui una aplicació mòbil nadiua i no una web adaptada a mòbils, que també es podria consultar des d’ordinadors i ampliaria l’abast potencial de la informació que hi aportin els usuaris. L’entitat promotora també s’hauria estalviat així una part de l’important esforç econòmic que diu haver fet per desenvolupar CatalApp.

Aquesta dèria injustificada per engarjolar les dades dins dels mòbils resulta cada cop més molesta. Un altre cas: el servei Eventbrite de venda de localitats que la Mobile World Capital fa servir per als seus actes t’obliga a instal·lar la seva aplicació pròpia si vols descarregar les entrades al mòbil, quan seria molt més pràctic que te les enviés en format Passbook per portar-les amb la resta d’entrades, cupons i targetes d’embarcament a l’apli Wallet d’iOS o al PassWallet d’Android. El motiu: Eventbrite vol temptar-nos amb altres esdeveniments cada vegada que l’hem d’obrir.