08/02/2017

La viabilitat econòmica de la independència (2): més ocupació

3 min

La discussió sobre la viabilitat econòmica de la independència que s’ha iniciat arran d’articles anteriors en aquest mateix diari mereix ser estesa als principals components dels costos i beneficis d’aquesta independència. Hi ha molts aspectes en què cal aprofundir, però probablement estarem tots d’acord que el primer, per obvi i indispensable, és el desplegament dels serveis d’un nou estat. Més enllà de les inversions que s’haurien de fer, que a molt curt termini es podrien resoldre aprofitant edificis i infraestructures ja existents, el que caldria és gent qualificada per endegar les tasques de l’administració d’un nou estat. L’afer ha suscitat l’interès de nombrosos autors, començant per Josep Pedrol (“Impacte de la independència de Catalunya en l’ocupació”, Revista de Catalunya, 2016/1: 56-70), que és qui més hi ha treballat. Segons els seus càlculs, que he resseguit i contrastat, l’impacte en augment de treballadors públics seria d’uns 50.000. L’impacte per increment de la despesa que necessàriament fan aquests treballadors seria d’uns 16.000 més. L’impacte, més difícil de concretar però ben real, de l’efecte capitalitat el quantifica en uns 31.000 llocs de treball més. Finalment, la nova ocupació generada per la correcció del dèficit d’inversions l’estima en 42.000. Un total de 139.000.

La primera xifra, de 50.000, em sembla molt sòlida. Pensem, com a ordre de magnitud, que els pressupostos generals de l’Estat (PGE) aprovats per al 2016 enumeren 521.663 llocs de treball al conjunt de totes les administracions estatals. Que les competències d’un nou estat mobilitzin menys del 10% d’aquesta xifra, quan la proporció de la població catalana sobre l’espanyola és del 16% i la proporció del PIB és del 19%, sembla prudent. Cal tenir present que la Generalitat ja té assumides algunes competències estatals com la policia i les presons, i que en molts casos cal distingir entre allò que és urgent per fer funcionar un nou estat i allò que pot esperar. En qualsevol cas, la xifra de cinquanta mil nous treballadors és molt raonable. Quant cobrarien? Si agafem la mitjana de totes les remuneracions públiques estatals, tal com es dedueix dels PGE de 2016, parlaríem de 43.000 € bruts anuals per treballador, inclosos els costos patronals. En Josep Pedrol fa una estimació més baixa, de 33.000 €, basada en l’experiència de la Generalitat, però crec que les competències que primer s’han d’atendre, que tendiran a ser les més qualificades, també seran més cares -allò que més ens falta és el cervell d’un estat-. Per simplificar, suposem 40.000 €.

Parlem d’un conjunt de tècnics superiors, advocats, administradors públics, economistes i titulats superiors en general per als serveis centrals necessaris per desplegar les competències d’un nou estat. Això va des dels òrgans superiors, les autoritats reguladores, la maquinària administrativa de la Hisenda recaptadora de l’IRPF, l’IVA, societats, duanes, impostos especials, cadastre, etc., fins a l’administració pagadora de pensions i subsidis, passant per la gran varietat d’organismes que ens supervisen i governen. A més, hi ha la massa, cada cop més qualificada, de totes les forces de seguretat. Tot aquest personal ha de comptar amb més personal de suport administratiu i auxiliar, sense comptar la provisió de subministraments, que solen estar externalitzats, i la despesa que el personal pugui fer pel seu compte en cafeteria i restauració.

Sense anar més enllà, o sigui, sense comptar els nous llocs de treball necessaris per atendre tots aquests empleats, ni l’efecte capitalitat, i encara menys l’efecte de correcció del dèficit d’inversions, estem parlant de nova despesa per import de dos mil milions d’euros anuals. Molt? No, si pensem un moment que només estem parlant d’un 1% del PIB, aproximadament una vuitena part de l’actual dèficit fiscal. Es tracta d’aquella part del dèficit fiscal que es corregiria en primer lloc.

Cinquanta mil nous llocs de treball permanents de remuneració mitjana de quaranta mil euros són molts. Un xoc positiu ben considerable sobre l’economia del país.

Fins aquí els càlculs més conservadors. Recordem, però, que els llocs de treball generats per la despesa dels 50.000 nous llocs s’estima que pugen a 16.000; que el sol efecte “capitalitat” és d’uns 31.000 llocs de treball més, i de qualificació alta, i que recuperar els volums d’inversió que fa temps que necessitem poden ser uns 42.000 més, probablement de no tan alta qualificació. Entre tots quatre parlem de 139.000 noves persones ocupades i una despesa de l’ordre de cinc mil milions d’euros més. Indubtablement, beneficis de la independència.

stats