29/12/2016

Erdogan, el president que no estimava les dones

4 min

Fa uns mesos l’executiu de Recep Tayyip Erdogan, el president de Turquia, va fer una proposta de llei que permetia que els violadors quedessin exempts de culpa si es casaven amb la dona a qui havien agredit sexualment.

El projecte de llei que amnistiava els abusadors va quedar finalment aturat, gràcies a les pressions d’organitzacions feministes, les manifestacions multitudinàries i l’oposició, que es van alçar contra aquesta mesura, que pretenia legalitzar la violació i els matrimonis forçats amb menors d’edat.

De fet, en entorns conservadors molts casos d’agressions sexuals són encoberts per la família de la nena, a qui obliguen a casar-se amb el seu agressor per preservar l’honor de la família. La negativa les condemna a ser repudiades o fins i tot al suïcidi induït.

Paradoxalment, el mateix partit polític que havia derogat el 2005 la llei que fomentava els matrimonis precoços i legalitzava el matrimoni amb els violadors ara volia reinstaurar-la.

En aquell moment, Turquia buscava l’apropament a Europa impulsant canvis legislatius. Es pretenia visibilitzar el compromís i la defensa dels drets humans, entre els quals la igualtat entre dones i homes. Eradicar la violència masclista i, concretament, els matrimonis forçats amb nenes menors d’edat era un dels punts prioritaris en l’aproximació a l’adhesió al club comunitari. Promoure l’educació de les nenes i establir mesures legals era la clau per revertir la naturalització dels matrimonis precoços, que dissortadament continua sent una forma de violència masclista molt estesa. N’és una mostra el fet que, segons l’ONU, 500.000 menors d’edat han estat casades a Turquia durant l’última dècada.

Però, últimament, s’ha evidenciat un clar retrocés en els drets i llibertats del poble turc, i especialment en els de les dones turques.

Definir les dones com a éssers incomplets si no són mares, titllar la cesària de conspiració d’Occident o oposar-se a la convivència entre nens i nenes definint-ho com a model antinatura són tan sols mostres de l’imaginari col·lectiu que el president i el seu executiu estan teixint per promoure i radicalitzar la desigualtat de gènere.

Impulsar normes de comportament per a elles, com no somriure en públic per evitar una actitud seductora, o impulsar lleis que protegeixin una suposada “integritat familiar” amb l’objectiu de reduir el nombre de separacions i condemnar els divorcis, són tan sols algunes mostres d’un perillós retrocés social que està patint la societat turca.

Els últims atacs terroristes han esdevingut el pretext perfecte perquè Erdogan i el seu executiu emprenguin la persecució dels que veuen com a dissidència, partint de postures més radicals en un sistema polític cada cop més dictatorial.

En aquest sentit i en els últims temps, el mateix executiu ha promogut una purga d’associacions i organitzacions de defensa dels drets de les dones, i ha clausurat diferents albergs per a dones víctimes del masclisme, cosa que ha fet augmentar la seva desprotecció i ha minimitzat, alhora, la greu problemàtica d’un país en què, segons l’Institut d’Estudis de Turquia, el 39% de les dones han patit violència física.

I, mentrestant, una Europa debilitada es mira la situació amb distància física i emocional, qüestionant-se el paper que ha de tenir una peça tan incòmoda com Turquia en el seu tauler de joc. La signatura i acceptació d’un acord amb Ankara davant la crisi de refugiats permet al Vell Continent moure’s en una zona de cert confort.

Aquest pacte, incòmode davant el gir conservador i repressiu del govern turc, es construeix sobre la perversió d’unes clàusules extremadament abusives i nocives per a les nenes.

Així, per exemple, a les zones turques on hi ha més persones refugiades els matrimonis forçats han augmentat de manera exponencial.

De fet, a la zona de Kilis (província de Turquia), on hi ha una gran part del col·lectiu sirià de refugiats, és on s’han identificat un nombre més alt de matrimonis forçats amb menors d’edat durant el 2015. Moltes famílies sirianes han optat per vendre les seves filles a homes turcs per poder així sobreviure i sortir de la pobresa. De fet, una de cada quatre nenes refugiades síries és obligada a casar-se, segons Save the Children.

Les modificacions en la Constitució promogudes pel govern turc fomenten els abusos i la vulneració dels drets humans, com la proposta de legalitzar les violacions, que cal recordar que no ha estat eliminada del tot sinó que s’ha retornat a la comissió pertinent perquè sigui estudiada i per fer-hi modificacions que li permetin aconseguir més consens.

Erdogan i el seu seguici estan esmicolant l’avenç d’una societat que caminava cap a una realitat més justa, lliure i democràtica. Durant uns anys havia existit una profunda esquerda entre els drets que ordenava la llei i les vulneracions que dictava el costum, però s’havia traçat el camí i la igualtat se sabia com a indispensable per a una governabilitat democràtica.

Actualment l’executiu vira cap a un tarannà dictatorial, impulsant unes reformes legislatives que alimenten la desigualtat, escapcen les llibertats i alhora reforcen uns costums que declaren la guerra a les dones.

stats