Opinió 25/02/2017

Responsabilitat transfronterera

Andorra, com a Estat, té unes eines que la resta de territoris i ciutadans catalanoparlants no tenen al seu abast

i
Agustí Mas
2 min

Qui no lloa la transcendentalitat històrica de l'oficialització de la llengua catalana a l'Organització de les Nacions Unides gràcies a l'ingrés d'Andorra? Va ser una consecució que va fer la mateixa il·lusió tant Runer amunt com Runer avall; un gest del qual no dubto que tot catalanoparlant amb un mínim d'estima pel seu idioma s'enorgulleix i que agraeix.

Doncs bé, aquesta setmana he llegit al diari El Punt Avui, dilluns per ser exactes, un reportatge extens sobre una hipotètica “drecera andorrana del català” dins la Unió Europea. Es refereix a les implicacions que pot tenir l'acord d'associació entre el Principat i la UE amb l'oficialitat comunitària del català. Recordem que el català suposa un cas atípic a Europa perquè seria la novena llengua més parlada en aquest àmbit geogràfic d'entre les 23 que actualment sí que hi estan reconegudes. Al reportatge, el cap del Servei de Política Lingüística, Joan Sans, explica que en certa manera ja es pot parlar de reconeixement del català per part de la Unió Europea en el moment en què els acords que ja s'han signat amb aquesta institució tenen versió catalana. Amb tot, apunta que la qüestió de l'oficialitat estricta de la nostra llengua sembla que encara no s'ha abordat en les negociacions obertes des del 2015.

Al seu torn, el professor de dret internacional de la Universitat de Barcelona, Eduard Segarra, apunta que la qüestió del català és “irrenunciable” per Andorra en aquest tractat. També preveu que no hi hagi cap inconvenient perquè els actes propis que es derivin de la rúbrica puguin ser en aquest idioma. Ara bé, no té tan clar que això pugui afectar altres institucions de la Unió Europea i que d'això se'n puguin beneficiar la resta de milions de catalanoparlants que ja són ciutadans europeus: catalans del nord i del sud, aragonesos de la franja, valencians, murcians del Carxe, balears i algueresos. Sigui com sigui, apunta que per seguretat jurídica seria indispensable que, arran d'aquest acord euroandorrà la nostra llengua passi a ser oficialment a totes les institucions comunitàries. Diu: “Tu has de poder defensar els teus drets en la teva llengua, és una garantia que la puguis utilitzar quan hi ha conflictes”. I subratlla especialment el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea.

Veiem, doncs, que com a mínim hi ha un argument fonamental perquè el Govern s'asseguri l'oficialitat plena del català a la Unió Europea. Però potser caldria sumar-n'hi un altre: la responsabilitat gairebé moral dins la unitat lingüística. Andorra, com a Estat, té unes eines que la resta de territoris i ciutadans catalanoparlants no tenen al seu abast. Seria doncs un gran gest de responsabilitat utilitzar-les com ja es va fer en el cas de l'ONU.

stats