Publicitat
Publicitat

La veu que ha parlat al país

Ahir, quan encara ens sentíem contrariats per la marxa de Josep Guardiola, quan ja se'ns emportava la nostàlgia anticipada per aquest temps excepcional que ja no tornarà, vam assistir, de nou, al prodigi: la roda de premsa de l'adéu-siau va constituir la més gran lliçó de comunicació institucional que li recordo al FC Barcelona. Un acte que s'havia convocat per transmetre una mala notícia va acabar transformant-se en un missatge d'il·lusió pel futur, perquè la notícia inesperada resultant, el nomenament de Tito Vilanova, va enviar al món un monumental senyal de coherència i valentia. Ahir, en un dia en què els adversaris el miraven de reüll per endevinar-li l'esquerda de la debilitat, el Barça és va fer encara més fort.

Igual com va passar amb l'afició entregada als jugadors acabats d'eliminar pel Chelsea, l'elegància i l'orgull de club amb què l'entrenador i el Barça es van dir adéu han estat un moment alt de la vida blaugrana. No era gens fàcil, i és un una mena d'èxit pòstum, perquè tot l'acte va estar impregnat de la mateixa dignitat amb què, durant quatre anys, el senyor Josep Guardiola i Sala ha parlat a la societat.

Amb Guardiola ens passa com amb els prínceps de les famílies reials, que els coneixem des de petits. Mireu-ne l'àlbum: hi surt des que era un nen aplegapilotes que saltava al camp a abraçar-se als jugadors. I si ens preguntem com és que aquell nen escanyolit de Santpedor ha influït el Barça fins a transformar-lo, la primera resposta és el Barça mateix. És Núñez construint La Masia on Guardiola es va fer gran, és Cruyff fent-lo pujar al primer equip abans d'hora, és Laporta convertint-lo en entrenador contra pronòstic, és Sandro Rosell escollint Tito Vilanova. Guardiola és el fil roig que relliga la història contemporània del club i agermana tots aquests personatges massa sovint irreconciliables. És la viva demostració que la institució ha triomfat quan ha estat audaç i és una pista de fins on hauria pogut arribar el Barça si sempre hagués comptat amb persones del seu talent i esperit de club.

Guardiola ha tingut discurs dins i fora del camp. Ens han interessat tant els seus partits com les seves rodes de premsa. El seu ha estat un discurs pensat però sentit, de qui estima la feina i treballa amb el cap i amb el cor: per això ens ha arribat tan endins, per això ha tingut tanta credibilitat. Se l'han cregut els jugadors, i a través del seu joc inoblidable, se l'han cregut milions de seguidors de tot el món, de totes les edats, que cada setmana s'han preguntat: "A quina hora juga el Barça?" Com va dir ahir Zubizarreta, en la millor roda de premsa de la seva vida: "Guardiola ha transformat els valors en accions".

En un moment en què els actors de la política i dels mitjans utilitzen la quota de micròfon per embrutar la pantalla, sabíem que Guardiola seria sempre una reserva de joc net. Una roda de premsa de Guardiola era justament allò que volíem que escoltessin els nostres fills. En un moment econòmic i social tan baix, en què la notícia de l'adéu de l'entrenador del Barça comparteix portada amb unes xifres d'atur esgarrifoses, l'actitud responsable de qui honora la seva feina ens feia sentir millor. En un moment en què l'autoestima de Catalunya ha rebut tots els cops imaginables, Guardiola ha parlat en català a tot arreu, amb una naturalitat que ens ha reconciliat amb el ciutadà normal del món que volem ser i serem. La seva actitud ens ha honorat. La seva força moral ha sostingut el discurs del club, i algunes vegades, fins i tot ha semblat que ell era l'única veu que parlava al país. Com va dir Mònica Terribas en la glossa de la Medalla d'Or del Parlament: "Escoltar Guardiola dia rere dia amb aquesta motivació i abnegació té un efecte contagi, i és important en aquest moments que vivim".

Guardiola se'n va deixant-nos un estil, un palmarès i una ànima del club transformada, però sobretot, se'n va deixant-nos amb ganes de més. Amb ganes de més Guardiola al Barça o on sigui, i amb ganes de més persones com ell als llocs de responsabilitat pública. "La vida ens dóna i pren papers". Moltes gràcies, senyor Guardiola.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT