Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

I vénen l'Espanyol i el Barça

Tinc la seguretat que algun dels pacients lectors d'aquest text ha d'acompanyar el fill o la filla, els pròxims dies, a un torneig de futbol base. La Setmana Santa s'ha consolidat com el marc temporal per a aquest tipus de competicions, i en les seccions de futbol català de les redaccions es nota perquè es multipliquen el nombre de comunicacions reclamant cobertura informativa per a tornejos que es juguen a tots els racons del país. Sovint, els organitzadors llancen un esquer que creuen que els assegurarà la presència de càmera o micròfon: "Ve tal equip o tal altre, però també tenim el Barça i l'Espanyol".

Fa un temps, els responsables del Torneig Internacional Terres de l'Ebre explicaven, al programa FutbolCat , que un dels objectius d'aquests esdeveniments era que els petits futbolistes se sentissin per uns dies "importants", participants en una gran cita, allò que les lligues locals no ofereixen. Així, en aquests tornejos també compta molt l'escenografia: la presència d'una càmera és un atractiu indiscutible, però si no hi ha tele, es fa sonar per la megafonia l'himne de la Champions. El director del MIC, un dels tornejos de referència, Juanjo Rovira, ho confirma: "Josep Colomer, Pere Gratacós o jo, en idear el MIC, havíem estat coordinadors de futbol base i consumíem tornejos. Vam plantejar-nos què voldríem en un de propi que no tinguessin els altres. I, al marge de detalls com ara disposar d'un servei mèdic propi i un servei d'acollida i transport dels equips, o de donar aigua i fruita al final del partit... volíem que, posem, el Tortosa pogués enfrontar-se amb el Manchester United, i que al marge del resultat els nanos es quedessin amb l'experiència".

Els dos grans del futbol català reben, anualment, desenes de peticions per participar en tornejos de futbol base. Els responsables s'encarreguen de filtrar en quins hi haurà representació del club, tot i que cada entitat té algunes cites fixes any rere any. Habitualment, un primer barem és el nivell dels rivals, amb la qual cosa, si els rivals s'interpreten com a més dèbils, és molt possible que s'hi enviï un equip de primer any, és a dir, de jugadors que acaben d'ingressar en la categoria corresponent. En el cas del Barça, el MIC i els tornejos de Brunete o Arona, amb equips de renom de tot el món, alt nivell competitiu i organització sòlida, són cites ineludibles. Fora d'aquests, el futbol formatiu blaugrana prioritza tornejos amb equips d'un nivell potent, amb especial atenció als que tinguin equips de fora de l'Estat, ja que l'intercanvi futbolístic i cultural amb jugadors forans es considera un element important en el procés formatiu.

"Quan tu contactes per primer cop amb aquests equips -comenta Juanjo Rovira-, hi ha sempre una reticència, un escepticisme. Però els grans equips sempre fan viatjar algú que redacta un informe sobre el nivell esportiu del torneig, els hotels o els camps. Són informes que consultem i comparem amb els que tenen altres tornejos per millorar. I, sempre que hàgim atès les seves exigències, repeteixen, i fa uns anys ens trobem que alguns equips ens pregunten per l'edició d'enguany abans que els truquem".

Certament, deixant de banda l'aspecte esportiu, els clubs valoren el cost d'una expedició a un torneig, i aquí poden entrar en joc les facilitats que doni l'organització i l'atractiu de la zona on es disputi. Així, al marge del nivell competitiu, el viatge pot servir de premi del club al treball de l'equip. Un antic entrenador dels cadets de l'Espanyol recorda la participació en un torneig a Grècia en què el seu equip va marcar 60 gols en els quatre partits que va jugar, però encara ara els jugadors recorden "els cinc dies passats en una zona paradisíaca". Rovira admet que "els grans equips internacionals, un cop han tastat el nivell del torneig, vénen si paguem el viatge i l'estada. Però en els últims anys, equips com la selecció de Mèxic, hi han participat pagant-se ells el viatge. Saben que aprofiten el torneig i elaboren convocatòries especials per posar jugadors a l'aparador".

L'economia local

La redistribució de recursos entre els equips que demanen inscriure's i els convidats fa quadrar el balanç econòmic dels tornejos. "A la Costa Brava existeixen moltes places d'hotel i, en reservar-ne nosaltres moltes, obtenim preus econòmics. Els patrocinadors i les institucions són els que ens donen el benefici. Però també estem satisfets de poder donar feina a les empreses de la zona que presten serveis per al torneig", apunta el director del MIC. Prenguin-s'ho com una activitat dinamitzadora de l'economia local o com una diversió per als fills. Però, en tot cas, sempre, gaudeixin respectuosament.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 11/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT