Publicitat
Publicitat

MESSI VS. EL PITXITXI

Messi s'ha oblidat dels premis individuals; com més brilla l'equip, més brilla ell

El valor de jugar per a l'equip

Leo Messi no és el mateix jugador que va debutar amb 17 anys amb el primer equip del Barça el 2004. En aquelles primeres temporades amb Frank Rijkaard en què li va tocar ser el suplent de Giuly, molts analistes i aficionats veien que era un jugador extraordinari, però que sovint pecava de massa individualisme. Aquest era un handicap que feia que molts consideressin Messi un bon jugador però que ningú pensés que acabaria sent el jugador que és ara: Pilota d'Or dues vegades seguides -camí de la tercera-, i la pedra angular del gran Barça que meravella el món i que marcarà una època. Leo Messi ha anat madurant amb els anys, sobretot des que Pep Guardiola li va concedir el càrrec de líder absolut de l'equip, i el seu joc ha anat col·lectivitzant-se més. Cada temporada que el tècnic feia l'equip més a mida de l'argentí i li treia de sobre els jugadors que li impedien seguir creixent -Eto'o, Ibrahimovic-, Messi ha anat jugant cada cop més per a l'equip, i aquesta temporada ha arribat al zenit amb 24 assistències de gol en totes les competicions (19 de les quals només a la Lliga).

Una de les proves de la maduresa futbolística de Leo Messi és el seu final de temporada. A quatre jornades per al final de la Lliga, l'argentí era el màxim golejador amb 31 gols, mentre que Cristiano Ronaldo en duia 29. Semblava que el Barça ja tenia la Lliga al sac amb 8 punts d'avantatge, però encara n'hi faltaven 4 per ser campions. Ronaldo va jugar un dissabte a Sevilla i va fer quatre gols, cosa que feia pensar que Messi sortiria el diumenge contra l'Espanyol com un boig per defensar el Pitxitxi, però no ho va fer. El més important era la victòria de l'equip per tancar la Lliga com més aviat millor, i va fer un recital de joc generós a favor del col·lectiu, just el contrari del que molts esperaven. Tres dies després, Cristiano Ronaldo tornava a marcar tres gols més, i Messi ni es va immutar. El Barça necessitava només un punt a València per ser campió, i ell i tot l'equip van jugar per aconseguir aquest punt, sense mirar la taula de golejadors, i poder celebrar una Lliga tant merescuda com patida. I amb el títol de la regularitat al sac, a diferència del que va fer Eto'o dues vegades quan el Barça ja havia estat campió, Messi ja no va jugar contra el Deportivo la setmana passada i va renunciar al Pitxitxi i a la Bota d'Or europea -que ja va guanyar l'any passat-, centrat al 100% a preparar com cal la final de la Champions de Wembley del 28 de maig. Per a Messi, els títols individuals ja no són un objectiu, són una conseqüència de l'èxit de l'equip.

Egoisme

Les comparacions entre Leo Messi i Cristiano Ronaldo són inevitables, tot i que fins a cert punt injustes. Són inevitables perquè els dos jugadors són els líders dels millors equips de la Lliga espanyola -eterns enemics-, i són injustes perquè són dos tipus de futbolistes molt diferents, que juguen en posicions diferents i que basen el seu joc en característiques diferents. "Quan Messi agafa la pilota sempre té tres jugadors sobre seu, fixa les defenses, mentre que per a Cristiano, com que saben que sortirà del driblatge i xutarà, amb un jugador que faci la cobertura n'hi ha prou. I no és que no la vulgui passar, però Ronaldo té una concepció de joc diferent, té control i xut i busca sempre la porteria, no la passada, i Messi sí. Messi té una visió de joc superior i fa jugar més l'equip. Cristiano té unes condicions físiques que el fan ser diferent", explica Xavier Julià, president de l'Asociación Nacional de Entrenadores de Fútbol (ANEF). I les estadístiques de la temporada confirmen aquesta afirmació: Messi ha xutat a porteria 126 vegades menys que Cristiano aquest any (359 a 233), però selecciona millor el tir, ja que un de cada dos xuts de l'argentí va entre els tres pals, mentre que el portuguès només n'encerta un 38%. I la dada que completa aquesta primera és el nombre d'assistències: Messi ha donat 24 gols fets als seus companys -una xifra espectacular per a un jugador que ha marcat 49 gols entre Lliga, Copa i Champions-, mentre que Cristiano només ha fet 10 assistències.

Hi ha qui d'això en diu egoisme, i d'altres que en diuen individualisme. I Messi també és egoista, com tots els grans jugadors, però amb el temps ha entès que ell serà més gran i tindrà més bon currículum individual com més èxits col·lectius aconsegueixi amb l'equip. Messi pot arribar al 30 de juny amb quatre Lligues, tres Champions i una Copa al palmarès col·lectiu amb només 24 anys, i com a conseqüència ha guanyat també dues Pilotes d'Or, una Bota d'Or, un Pitxitxi de la Lliga i ha estat tres cops el de màxim golejador de la Champions. No hi ha res millor per a l'ego de Messi que jugar perquè guanyi el Barça.