Publicitat
Publicitat

La valentia de l'Andrea i el mal de panxa de Carpena

La Federació Espanyola de Natació i el seu president, Fernando Carpena, han intentat fer callar Andrea Fuentes des del setembre. Saben que és una persona lliure, que no li agrada la politiqueria, i deixar-la sola davant d'un micròfon podia desmuntar-los la història que s'havien muntat per justificar la destitució d'Anna Tarrés. El 25 de setembre, quan es va presentar el nou equip tècnic amb Ana Montero, Esther Jaumà i Gemma Mengual, demano una entrevista a l'Andrea. Em diu que sí, que té moltes ganes de parlar amb calma. Quedem el divendres següent a les deu del matí, però a les deu de la nit del dia abans em demana d'anul·lar-la. Abans, l'Andrea havia parlat amb El País i des de la Federació li havien tocat el crostó i l'havien amenaçat de deixar-la sense beques. Ho accepto. Però ara hi han tornat. Carpena ha intentat fer creure -i que ella digués públicament- que es retirava per culpa d'una lesió. I l'Andrea ha dit prou.

Ahir, davant de Carpena i Tarrés, va explicar que se'n va perquè se sentia atrapada entre els dos bàndols. Ho va dir amb elegància, sense carregar la culpa a cap del dos, però si es llegeix entre línies el seu discurs, queda molt clar de quin costat està. Es va desfer en elogis cap a la seva mestra, la maltractadora Tarrés, i no va ni pronunciar el nom de Carpena ni del nou equip tècnic, tret de Mengual -l'única absència ahir al CAR-, a qui va agrair que li ensenyés "a ballar dins de l'aigua". El president de la Federació feia cara de tenir mal de panxa i de voler ser en un altre lloc en aquell moment. Dissimuladament, l'Andrea l'estava culpant de desencadenar la guerra de la sincro que li havia amargat l'existència fins al punt de veure's sense forces d'arribar al Mundial de casa seva, que li feia més il·lusió que cap altra cosa. I Carpena, molest amb la premsa catalana, va tenir la barra de dir amb tot el cinisme que ell no tenia cap responsabilitat en tot plegat.

El Mundial de Barcelona havia de ser el Mundial de la sincro, i per això es disputarà al Palau Sant Jordi per primer cop, davant de 14.000 persones. Ara, sense Tarrés ni Fuentes, el Sant Jordi es veu massa gran. Enorme.

Andrea Fuentes ara vol girar full i anar a voltar món, com la seva germana. Les vegades que hem parlat sempre em deia que envejava la seva germana, que no para de viatjar. Molts estius li trucava, li preguntava en quin lloc del planeta era i agafava un avió per anar a trobar-la. Ara ja no ho haurà de fer. Sort.