Quant val un lateral dret?

BarcelonaDani Alves i Sandro Rosell van ser ahir plegats a París. El lateral brasiler ha fet nit a la Ciutat de les Llums després d'haver jugat el partit amistós entre la canarinha i França, un partit que ha presenciat a les graderies Sandro Rosell. El president blaugrana ha aprofitat que tots dos dormien a la capital francesa per parlar amb el lateral en un gest que no deixa de ser un nou pas endavant per anar acostant posicions. Una trobada informal en que lògicament s'ha parlat de l'afer que tenen entre mans: la renovació del jugador. Avui tots dos tornem cap a Barcelona.

Perquè amb l'ampliació de contracte d'una temporada de Josep Guardiola lligada, el principal tema que hi ha sobre la taula del despatx del secretari tècnic, Andoni Zubizarreta, és la renovació del lateral dret. El tècnic de Santpedor ja ha deixat clar més d'un cop que està absolutament segur que l'exjugador del Sevilla renovarà, i de fet, aquest és el desig de Guardiola. El tècnic de Santpedor no vol imaginar-se un Barça sense Alves, un jugador que li aporta molt.

L'última trobada entre les dues parts, ara farà dues setmanes, va deixar congelat l'ambient. El club va oferir gairebé el mateix que els anteriors cops, cosa que va provocar la decepció d'Alves i el seu representant, Macanás, que confiaven a rebre una oferta nova, ja que els convocaven a les oficines. L'únic pas endavant era que el club oferia al jugador participar en l'operació d'un nou patrocinador per al mercat llatinoamericà, Big Cola, oferta que no va convèncer el representant del jugador, Joaquín Macanás. Alves, que va arribar al club el 2008, té clar que li toca fer valer la seva posició després d'haver passat bona part de la seva carrera amb sous fantàstics comparats amb la resta de la població, però modestos en comparació amb els seus companys de vestuari. La clau de tot plegat, doncs, són els diners.

Javier Faus ha insistit aquesta setmana en el fet que Alves no pot demanar incloure's en el grup salarial de Xavi, Iniesta i David Villa. Com és prou conegut, el Barça defensa un sistema de grups salarials que situa a dalt de tot de la piràmide Lionel Messi. Per sota, Villa, Iniesta i Xavi, i per sota, Valdés, Piqué i Puyol. Alves demana poder incorporar-se al grup que formen el porter i els dos centrals, però des de la directiva es comenta que les pretensions econòmiques del lateral van fins i tot més enllà. La clau de tot plegat, de fet, no és només el sou net.

Els 'bonus' dels contractes

Malgrat que existeix aquesta escala de grups salarials, Xavi no cobra el mateix que Iniesta, i Villa no cobra exactament el mateix que els dos finalistes de la Pilota d'Or. Cada contracte és diferent -i confidencial- i inclou diferents condicions en els aspectes de bonificacions per partits jugats, per títols, per drets d'imatge o contractes publicitaris. I és aquí on també es viu aquest pols entre les dues parts, ja que ser al mateix grup salarial que un company d'equip no garanteix cobrar el mateix.

Amb en Pep, tot és més fàcil

Darrerament, però, hi ha motius per a l'optimisme. Un pas endavant és la renovació de Guardiola, ja que Alves ja té un nou motiu per continuar. El Barça té clar que només hi ha dues opcions: o es renova el lateral amb un acord que deixi satisfet a tothom, o tocarà vendre el jugador l'estiu que ve a un club de la Premier League per obtenir beneficis econòmics. El que no entra al cap de ningú és que no renovi però esgoti el seu contracte per acabar marxant de manera gratuïta. Amb la situació econòmica definida com a "delicada" pel vicepresident econòmic Javier Faus, toca pensar cada pas.

La trobada de Rosell i Alves d'ahir és un nou pas per anar fent créixer l'optimisme i poder acabar donant a Guardiola el que vol: la renova-ció de totes les peces claus d'aquesta plan tilla.

Un cop ja se sap que el tècnic de Santpedor es queda una temporada més, Alves té nous motius per continuar al club, especialment perquè té molta química amb Guardiola, ja que ha aconseguit treure-li el millor futbol de la seva carrera.

Just després de saber-se que Guardiola segueix, doncs, Rosell es troba informalment amb Alves per anar acostant posicions, i tot poc després d'un gest de bona voluntat del jugador, que va afirmar que farà el que sigui possible per acabar quedant-se al club. El que sigui possible dins del respecte als seus interessos, esclar.

Les dues parts defensen un mateix objectiu: Alves és vol quedar, i el Barça vol Alves, però el lateral negocia en el pitjor moment per fer-ho si vols obtenir benefi cis, ja que la parcel·la econòmica és sagrada per aquesta directiva, que no vol caure en excessos. Rosell, però, sap que té un aliat, i aquest és el Barça. Si Alves marxa, hauria d'anar a clubs on cobraria molt però on futbolísticament perdria, tant a nivell de possibilitats de guanyar diners com a nivell de diversió. Alves és feliç a Barcelona, la seva família és feliç a Catalunya, i ha reconegut parlant amb la premsa del seu país aquests dies amb la selecció que ara mateix no s'imagina lluny del Camp Nou. Tranquil, gairebé dóna per fet que acabarà renovant passi el que passi. Simplement es tracta d'anar tancat els diferents serrells en què les dues parts no es posen d'acord. Un possible escenari seria que Alves passi al grup salarial de Piqué, Puyol i Valdés, però cobrant una mica menys en bonus que els dos defenses centrals. Les dues parts hauran d'afluixar una mica. I tothom ho sap.

El preu d'un lateral

El debat, doncs, és saber si s'ha de pagar tant per un lateral dret com per la parella de centrals titulars en la selecció campiona del món. Perquè la diferència entre Alves, Puyol i Piqué és que aquests dos han guanyat un Mundial i són centrals, mentre que Alves no és campió del món i juga per la banda. En la resta, són iguals.

"No crec que sigui només un lateral, perquè ens aporta tant en atac que gairebé sembla que parlem d'un extrem. És un jugador molt complet, clau en el nostre joc, volem que es quedi", comenta Pedro Rodríguez en ser preguntat sobre el seu company. "Un jugador total", el defineix Pinto. "No podem valorar un jugador per la seva posició o per una etiqueta, perquè juga tant en l'àrea rival com a la pròpia. Cal valorar els jugadors pel que ofereixen, pel que aporten", afegeix el porter andalús.

"No hauria imaginat mai que arribaria tan lluny, la veritat. Però veient tot el que ofereix al Barça, estem parlant d'un jugador que val molt", comentava fa unes setmanes a aquest diari un dels primers tècnics que va tenir en la seva carrera Dani Alves, Evaristo de Macedo. L'exjugador del Barça durant els anys 50 i 60, però, també adverteix sobre com cal actuar. "Un jugador mai és més important que el club, i això els jugadors no sempre ho entenen. El Barça sempre serà gran, jugui qui jugui", afegeix el veteraníssim exentrenador.

Rosell s'hi posa

Rosell, però, s'ha encaparrat a retenir Alves sense trencar els números econòmics de Javier Faus. El president del club, amb tota l'agenda de contactes que té al Brasil, fa temps que coneix Alves, i coneixedor de la voluntat del jugador per quedar-se, s'ha proposat fer el que toqui per tenir final feliç.

La majoria de jugadors del primer equip ja tenen un contracte que evita que es toqui patir. Abidal renovarà per tres anys en breu, i només Alves crea una mica de nervis, ja que es tracta d'un jugador diferent que no es pot perdre, i que aniria a parar a algun rival potencial en la lluita pels títols europeus. Per això Rosell s'ha proposat convèncer el jugador perquè no estiri massa de la corda. I a la vegada, està disposat a cedir alguna cosa. No gaire, però alguna cosa. El que sigui perquè Guardiola tingui l'equip que vol. El cas Alves, doncs, tornarà a ser notícia els pròxims dies.