13/01/2011

Una vacuna contra l'èxit i un petit núvol negre

2 min
Guardiola, VI

EditorLa jugada més important del partit es va produir quan encara no havia començat. Mitja hora abans de començar, just quan tothom preveia un equip de circumstàncies amb Afellay de davanter, Pep Guardiola va anunciar un quasi-onze de gala, una alineació totalment desproporcionada en relació amb la competició, el rival i el risc de lesions. Els tres Pilota d'Or, la davantera de gala i la defensa titular contra un Segona Divisió. Més o menys com enviar la VI Flota a envair Formentera. El partit li va servir després de justificació, perquè el Betis va fer potser la millor primera part d'un visitant al Camp Nou aquesta temporada. L'equip andalús va tenir la gosadia de mirar el Barça a la cara durant més d'una hora, però tampoc aquesta és la manera de guanyar el Barça, com tampoc ho és la contrària. No hi ha fórmula que valgui. La sobredimensió del rival era l'explicació oficial a la sobredimensió de l'alineació, però el cert és que en el món del futbol rara vegada es confessa la veritat.

Guardiola és com l'Oracle, cal interpretar-lo. L'alineació era una vacuna contra l'èxit. Res horroritza més el Pep que l'eufòria quan s'arriba al cim. Sap que si la màquina es destensa, es rovella. En la filosofia guardiolista, Zuric no era una festa sinó un perill, i calia desfer-lo tan ràpid com fos possible. L'equip va entendre el missatge: Leo Messi va respondre amb el hat-trick habitual i Andrés Iniesta va deixar per al record una centrada de cullera deliciosa en el cinquè i últim gol.

Però com que és impossible que la felicitat sigui completa, un núvol negre va aparèixer en l'horitzó quan es va saber que Bojan s'havia quedat a la graderia. Va ser sorprenent que es trenqués l'equilibri del vestidor deixant a la graderia el petit davanter de Linyola en un partit de Copa. A Pinto se'l deixava jugar, però a Bojan no. Per una vegada, Guardiola va tenir un gest cruel i amb aires d'ultimàtum. L'entrenador més generós i elegant del món ha estat sovint poc delicat amb Bojan. Excepte en els últims partits de la temporada passada, en què Bojan va aparèixer per solucionar el fiasco d'Ibra, el petit davanter de Linyola no ha passat mai de ser un recurs, un simple comparsa. No ha encaixat mai, no ha tingut mai continuïtat ni ha connectat mai amb l'entrenador. Aquí sí que hi ha hagut falta de feeling . En un oceà de felicitat, just quan s'ha aconseguit l'excel·lència absoluta, aquest sembla un problema menor. Però el que no es pot fer és pretendre que no hi és. Bojan va ser el gran damnificat de la nit i caldrà gestionar-ho.

stats