L’ull de falcó, una qüestió de diners
BarcelonaEl portaveu del Barça, Josep Vives, insistia l’endemà de veure com un gol legal no pujava al marcador que el club és el gran defensor d’aplicar la tecnologia per evitar casos com aquests: “Hem donat la nostra opinió sobre l’aplicació de la tecnologia per resoldre aspectes objectius del joc, no pas els interpretables. El club està parlant amb la institució responsable. Demanem que arribi com més aviat millor. La feina de l’arbitratge és molt complicada”.
La lliga espanyola, de fet, és l’última de les grans a Europa que encara no ha incorporat cap dels dos sistemes validats per la FIFA per determinar si una pilota ha entrat a la porteria. L’ull de falcó, com es coneix el sistema, es fa servir a la Premier League anglesa des de la temporada 2013-2014. Des de la temporada 2015-2016, la Bundesliga alemanya, la Serie A italiana i la lliga francesa també utilitzen aquest sistema en què set càmeres capturen la imatge des de diferents angles i un programa informàtic determina si la pilota ha entrat. En només un segon, si és gol, envia un senyal a tots els àrbitres, que el reben al rellotge que porten al canell. La lliga espanyola encara no s’ha sumat a aquesta tecnologia, malgrat que des de fa anys el president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), Javier Tebas, la defensa. El problema és que Tebas considera que és una tecnologia molt cara.
Ara mateix, per poder fer servir en una competició oficial un sistema que determina si la pilota entra cal que sigui un dels dos reconeguts per la FIFA. I la LFP n’ha aprovat un de tercer, que no ha sigut validat per la FIFA, creat per Media Coach, una branca de l’empresa Mediapro especialitzada en l’aplicació de noves tecnologies i vídeo al futbol. El producte de Media Coach forma part d’un gran sistema que gràcies a moltes càmeres analitza tot el joc i dona estadístiques, a més de dir si una pilota entra, però la FIFA no l’ha validat. Els dos autoritzats de moment són el famós ull de falcó -el mateix utilitzat al tenis, l’hoquei sobre herba o el bàdminton-, un producte ideat per Paul Hawkins i propietat de la marca britànica Hawk-Eye Innovations, i el GoalRef, un sistema de l’empresa alemanya Fraunhofer creat inicialment per a l’handbol que utilitza camps magnètics, i no pas imatges de vídeo, per determinar si és gol o no.
Tebas ja va explicar ara fa uns mesos que els dos sistemes autoritzats per la FIFA “costen quatre milions d’euros per any”. “Hi ha maneres de tenir aquesta tecnologia a un preu més real, com el sistema de Media Coach”. En aquests moments la comissió de la FIFA que analitza les normes del futbol i les millores tecnologies està estudiant 15 programes que serveixen per aportar llum en jugades com la d’aquest diumenge i la LFP confia que un d’aquests models sigui el de Media Coach, fet que els permetria tenir la tecnologia a un preu més econòmic. La LFP envia de manera regular, com les altres lligues, un representant a les reunions en què es tracta aquest aspecte. Tebas considera que abans de la temporada vinent es podria oficialitzar aquesta llista de 15 productes més econòmics per determinar si la pilota entra. Cada lliga podria escollir quin fa servir entre els nous, i la Bundesliga alemanya ja ha manifestat que canviaria de sistema per escollir-ne un d’alemany més barat que l’actual.
A banda d’això, la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) estudia utilitzar el sistema VAR, un dels dos que ha autoritzat la FIFA, per a la Copa del Rei la temporada que ve, ja que ells organitzen aquesta competició. La mala relació entre la RFEF, presidida per Ángel Maria Villar, i la LFP, no ajuda a l’hora de coordinar l’estratègia, i tot plegat ha deixat Espanya com l’última gran lliga sense un sistema de vídeo que aclareix si una pilota entra. La RFEF té una estratègia i la LFP, una de diferent.
