Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Carregat de paciència tot i un escenari complicat, el Barça s'imposa 1-3 a Leverkusen i s'acosta als quarts de final

Un triomf per reforçar una idea

Vivint una època en què tot caduca de pressa i en què, com diu Guardiola, t'has de guanyar el crèdit cada dia, el Barça s'hi jugava molt, a Leverkusen. Una derrota al camp del Bayer hauria convertit el barcelonisme en una casa de bojos fins que l'equip l'hagués tranquil·litzat amb una golejada. Però fidel a la seva proposta, el Barça no va deixar que la ferida es fes més gran i va endur-se el triomf del BayArena oferint una imatge més seriosa que alegre. Però una imatge madura.

Una victòria balsàmica i merescuda, tot i que a l'equip li va costar traduir la superioritat en ocasions de gol. Però tot just quan una part de l'entorn patia una atac de nervis, l'equip va mostrar-se serè i tranquil. Molt concentrat, va dominar d'una manera insultant el joc i la pilota i va esperar que arribessin les ocasions.

Leverkusen era una cruïlla. Escollir l'opció correcta significava caminar per una carretera prou plàcida fins al pròxim partit. Fallar volia dir un petit viacrucis. Conscient que sempre han costat els partits d'anada dels vuitens de final (el d'ahir va ser la primera victòria, després de dos empats i una derrota), Guardiola va apostar per un equip poc experimental, amb línia de quatre darrere per tapar les contres alemanyes, Busquets ja recuperat al centre del camp i Cesc fent de líder en absència d'un Xavi que va caure de la convocatòria per problemes al soli de la cama dreta. Xavi va veure el partit al costat de Tello i d'un Piqué que va quedar descartat per decisió tècnica. Un avís per a navegants després del mal partit del central de la Bonanova a Pamplona.

Fent de la pilota una joguina amb què només jugava un dels dos protagonistes, el Barça va ocupar tot el terreny de joc amb una pressió fantàstica per recuperar l'esfèrica.Tot i algunes pèrdues de pilota, Busquets va donar equilibri al joc i Alexis, que no deixa d'oferir possibles passades als migcampistes, va treure de polleguera els forts centrals locals. El Bayer, que viu una temporada convulsa, va apostar per un onze escandalosament defensiu, sense el seu davanter Kiessling, jugant per moments amb un 4-6-0, sense davanter. Altres cops, Renato Augusto o Schürrle feien de davanter, però es convertien en una ombra sense feina. Si ofensivament l'equip de Robin Dutt era inofensiu, en defensa va aguantar molt bé fins que Alexis Sánchez va aprofitar una des les poques ocasions en què els locals van obrir les línies per rebre una assistència de Messi i córrer 30 metres tot sol abans de fer el 0-1 al llindar del descans. Va ser gairebé l'única ocasió d'uns 45 minuts inicials en què el Bayer no va ni esgarrapar. A diferència de la segona part.

Amb un resultat advers, Dutt va demanar al seu Bayer Leverkusen que fos més agressiu a la segona part, que pressionés més a dalt. Un nou guió que va permetre al Bayer recuperar pilotes més a prop de Valdés i empatar en la primera ocasió alemanya de tot el partit. Una jugada confusa en què Kadlec va utilitzar la gran arma local, el joc aeri, per marcar de cap. El txec va superar per dalt Alexis, que havia baixat per ajudar, i va aconseguir un empat injust que feia tornar els nervis a l'entorn de l'equip. Però aquest equip, per sort, sap aïllar-se de gairebé tot per centrar-se en el joc.

Guardiola sap que els partits trencats no ajuden els seus i donant entrada a Thiago Alcántara per un Iniesta encara fora de forma va intentar que el control no s'escapés mai de les seves mans. Cesc, molt constant durant tot el matx, va inventar-se ràpidament una assistència per a Alexis i el xilè va fer l'1-2 ben de pressa. Un gol tranquil·litzador, que allunyava nervis i permetia mantenir el control emotiu del matx als blaugranes. El Bayer va passar a ser un reflex del caràcter del seu temperamental tècnic, que intentava fer caure en el parany dels nervis els blaugranes, protestava les correctes decisions arbitrals de l'escocès Craig Thompson i proposava el físic com a alternativa al joc de toc blaugrana.

Però el Barça va saber llegir els temps del matx, trobar-li el pols i adaptar-se al que tocava. Malgrat una clara ocasió del lateral local Castro, que va xutar al pal, el Bayer va seguir igual de dòcil tot i jugar més obert. Compacte com a bloc i controlant tot el partit amb l'excepció dels primers minuts de la segona part, el Barça va saber aprofitar el canvi tàctic local. Amb els seus canvis per buscar fer gols, l'única cosa que va aconseguir l'equip de Leverkusen va ser cedir més espais perquè el Barça anés acostant-se de mica en mica a la porteria de Leno. Thiago va reclamar la pilota per evitar que anés amunt i avall esbojarrada, i de mica en mica Messi, sempre voluntariós, va guanyar l'esquena de la defensa del Bayer fins a trobar el gol definitiu, el que gairebé sentencia l'eliminatòria i el que Messi va estar buscant tot el partit. L'assistència va ser d'Alves. El gol, de Messi. I el mèrit, d'un equip que, sorprenentment, encara s'ha de guanyar el respecte. I ahir ho va fer.