Publicitat
Publicitat

LA LLIGA

Serrant les dents per l'expulsió de Thiago, el Barça guanya a Mallorca i continua a 6 punts (0-2)

Un triomf amb 10 homes per poder seguir somiant

El Barça no s'atura. Sumant la novena victòria consecutiva des d'aquell dia en què molts van donar per perduda la Lliga a Pamplona, els homes de Pep Guardiola van tornar de Palma amb els tres punts al sarró, i mantenen així la pressió sobre un Reial Madrid que dues hores més tard va aturar la sagnia sumant els tres punts contra la Reial Societat al Santiago Bernabéu. La Lliga segueix ben viva, tot i que el Mallorca va recordar al Barça que qualsevol errada pot ser aprofitada pels rivals per deixar trencats en bocins els somnis blaugranes.

Guanyar nou partits seguits no és una tasca tan senzilla com pot arribar a semblar amb les estadístiques a la mà. Si contra el Granada va haver-hi un ensurt o al Vicente Calderón va caldre un toc de geni de Messi en els últims minuts, ahir l'equip va haver de patir de valent jugant més de 30 minuts amb un home menys per l'expulsió de Thiago Alcántara. L'escenari mai va ser l'ideal i el Barça va haver de ser més pràctic i menys estètic que altres cops, però ahir no era un dia per a la poesia. Ahir calia guanyar com fos dins del llibre d'estil del Barça, un equip que sempre busca atacar i dominar, encara que estigui en inferioritat numèrica. L'estil no es discuteix. L'estètica, en canvi, no sempre pot ser la mateixa.

Guardiola va fer un posat seriós ja des del primer minut. No li agrada jugar contra equips de Joaquín Caparrós, ni li agradava la gespa (en un estat deplorable), ni l'ambició d'un Mallorca que va sortir a mossegar amb velocitat i que va crear dues ocasions ben clares en els primers minuts de partit. Jugant en un estadi en el qual els locals havien sumat 10 dels últims 12 punts, el Barça va trigar força estona a sentir-se còmode. Mèrit d'un Mallorca que va mossegar turmells per enviar pilotes als espais. De fet, Guardiola va apostar per la defensa de tres en absència de laterals nats, i va situar una línia amb Mascherano, Piqué i Puyol en què el capità molts cops jugava tan avançat que la defensa la formaven només dos homes.

Sobre una gespa seca i alta, el Barça va trigar a dominar els temps del partit i la pilota. Els blaugranes mai se senten còmodes en partits que es converteixen en un intercanvi de cops. Necessiten ocupar el territori, alçar el cap i tocar la pilota amb seguretat, i deixar, així, sense arguments els rivals. I ahir va costar fer-ho. El cos tècnic va decidir donar descans a Xavi Hernández, que arribava amb les cames ben carregades, i va fer tornar a l'onze inicial els que van veure el triomf sobre el Granada des de la banqueta o la graderia. Amb Iniesta, Alexis Sánchez, Pedro i Messi intercanviant posicions en atac i Thiago fent de Xavi, acompanyat per un Cesc tot terreny, el Barça va alternar moments de bon joc amb d'altres de moltes pèrdues de pilota. Intentant ser fidel a si mateix, l'equip va buscar Messi per fer tremolar les cames a una defensa mallorquinista no gaire ferma.

Un gol afortunat

Nunes, sempre lent, va regalar a l'astre argentí la millor ocasió possible als 18 minuts, però, coses del futbol, l'argentí va veure com en intentar picar la pilota per sobre d'Aouate, l'esfèrica impactava a la cara del porter israelià. Messi, humà, va fallar la fàcil, però va marcar poc després un gol d'or però estrany. Va picar una falta lateral que va entrar després de passar de llarg entre un munt de jugadors. Alexis, al segon pal, va fer el gest de rematar i va deixar a tothom amb el dubte de qui havia marcat el gol. El col·legiat, Ayza Gámez, va decidir que Messi era l'autor del seu 35è gol aquesta temporada en Lliga. És a dir, 235 gols en partits oficials per a un jugador que fins i tot marca quan no ho busca.

Ara: no deixava de ser simptomàtic que les millors ocasions haguessin arribat en jugades gens netes, amb rebots o errades del Mallorca. El gol blaugrana va deixar tocat el Mallorca fins al descans, però el futbol-control dels homes de Guardiola no es traduïa en ocasions. Sempre fallava l'última passada, un control, un bot a la desastrosa gespa de Son Moix o arribava un jugador local a les ajudes defensives. El Barça, però, havia aconseguit allunyar el Mallorca de la porteria de Valdés i sotmetre'l, amb aquesta pressió elèctrica, a la sortida de pilota rival. El Barça va forçar, d'aquesta manera, un munt de pèrdues d'un Mallorca que ja no connectava amb Álvaro i el Chori Castro en atac. El partit semblava controlat pels blaugranes. Ho semblava, però no ho estava.

La segona targeta de Thiago

A la segona part tot va canviar amb l'expulsió de Thiago. Després d'uns minuts força intranscendents, en què el Barça dominava i el Mallorca intentava saber com diables alçar el cap, Thiago va tocar la pilota amb l'avantbraç en intentar controlar una pilota al mig del camp. Una jugada sense gaire importància en què Thiago, prou encertat fins llavors, se la va jugar, ja que tenia una groga, merescuda. El blaugrana va reclamar que havia tocat la pilota amb el pit, però Ayza Gámez no va dubtar en una jugada en la qual va ser molt rigorós amb Thiago.

Caparrós, que ja havia decidit fer un pas endavant, va moure la banqueta amb tres canvis ben ofensius. Guardiola, de la seva part, va parlar amb Tito Vilanova per intentar buscar la manera de controlar un matx que corria el perill de trencar-se. L'opció escollida va ser donar entrada a Keita i Montoya per recuperar la línia de quatre en defensa i poder posar la cama al mig del camp. El Mallorca va gaudir d'uns minuts en què va sentir-se fort, tancant el Barça i fent-lo patir, però amb un rival amb l'esquena descoberta i tanta qualitat sobre la gespa, el Barça va trigar poc a equilibrar el matx. Messi, un geni que quan les coses es compliquen sempre apareix, va començar a brillar amb llum pròpia cridant l'atenció dels rivals i posant la por al cos als mallorquins.

Messi percep les sensacions, el llenguatge corporal dels companys i els rivals com pocs. Demanant l'esfèrica i buscant-la, Messi va anar retornant el partit al seu lloc, i en una jugada confusa, després d'un servei de cantonada, va xutar al pal. Gerard Piqué, que havia pujat a rematar, va aprofitar-ho per marcar el 0-2 que va sentenciar el matx. Els jugadors locals van reclamar un fora de joc inexistent quan es van adonar que ja no hi tenien res a fer. S'havien acabat els recursos i l'empenta dels homes de Joaquín Caparrós.

Posat contra les cordes, el Barça va saber mantenir el cap fred i va oferir una imatge gairebé més sòlida amb 10 que no pas amb 11. El 0-2 va ser tan balsàmic que Tello va trencar per l'esquerra dos o tres cops i es va quedar a prop d'un tercer gol que hauria estat injust per a un Mallorca que va jugar amb orgull. Però ara és el moment del Barça, aquell equip que no fa tant empatava partits així a Anoeta o al Madrigal. Ara, en canvi, els guanya i segueix avançant amb força per mantenir el setge a un Madrid que sap que alguna cosa ha canviat.