En el trimestre de més desgast, les millors notes

BarcelonaDesprés d’empatar a Vila-real en el segon partit d’aquest 2017, Luis Enrique va posar molt èmfasi des de la sala de premsa en la necessitat que tenia l’equip de sortir com més aviat millor de la dinàmica negativa. El tècnic asturià insistia una vegada i una altra en el concepte de dinàmica, defensant que el Barça havia jugat bé tant a Bilbao -on va perdre 2 a 1- com a Vila-real, i que l’essencial era revertir com fos la situació erràtica del grup. Una setmana més tard, especialment després de la derrota del Madrid a Sevilla, que ha aturat la ratxa de 40 partits sense perdre dels blancs, el Barça s’ha instal·lat en una atmosfera completament diferent, d’optimisme relatiu -“ni abans érem tan dolents, ni ara tan bons”- i confiança plena que podrà repetir el guió dels dos últims anys.

Precedents positius

El primer trimestre de l’any acostuma a ser de molta exigència per als equips grans, amb una càrrega física notable perquè s’encadenen cada tres dies els partits de Lliga i Copa. És una part de la temporada de molt desgast, en què els tècnics recorden que és fonamental gestionar bé els recursos per no arribar ofegats al tram final de curs, quan es decideixen els títols. El gener sempre fa pujada. I també el febrer, quan per fi arriba la Lliga de Campions i els equips perceben que s’entra en la recta final. En aquest període inicial de l’any és quan Luis Enrique ha obtingut els millors resultats com a entrenador, quan el bloc de l’asturià agafa la dinàmica positiva que reclamava el tècnic i encadena triomf rere triomf.

El primer any, com es recorda cíclicament, tot va arrencar amb la derrota a Anoeta. La desfeta contra la Reial Societat -que va estar a punt de fer caure el mateix tècnic- va ser el punt d’inflexió abans d’iniciar una ratxa d’onze victòries consecutives que va trencar el Màlaga al Camp Nou. El 0 a 1 dels andalusos a l’estadi va tenir una nova rèplica triomfant, amb nou victòries seguides per tancar un primer trimestre de l’any pràcticament immaculat. El Barça sortia de Sant Sebastià un punt per sota del Madrid, que tenia encara un partit pendent, i va tancar el mes de març amb la classificació per a la final de Copa i els quarts de final de la Champions a la butxaca, i líder a la Lliga, amb quatre punts sobre els blancs.

La temporada passada es va repetir el guió. Les cames van tornar a respondre tal com preveia el preparador físic Rafel Pol. El Barça va encetar el 2016 empatant contra l’Espanyol a Cornellà-El Prat, un duel que va precedir 19 partits d’absoluta dictadura culer: 18 triomfs i un empat a València, a la Copa, amb l’equip havent resolt l’eliminatòria a l’anada per un contundent 7 a 0. El trimestre es va tancar amb empat a Vila-real, un resultat que va suposar l’inici d’una mala ratxa que va estar a punt de costar-los la Lliga als blaugranes. Els bons resultats del primer trimestre, però, havien permès a l’equip aconseguir una renda suficient per retenir el títol i aguantar l’envestida del Madrid fins a l’última jornada.

Però és que abans, quan ocupava la banqueta del Celta, també s’havia repetit aquesta dinàmica. En les primeres 16 jornades de Lliga, l’equip gallec va sumar 4 triomfs. En el primer trimestre de l’any, en canvi, el Celta va aconseguir 6 triomfs en 14 jornades. De menys a més. Quan va provar fortuna a Roma també es va seguir aquesta tendència, però no tan marcada: 7 triomfs en 18 partits fins a finals d’any, 7 triomfs en 15 partits durant el primer trimestre del 2012.

La gestió de la plantilla que ha fet el cos tècnic fins ara, amb una alta dosificació dels jugadors, especialment dels migcampistes, i l’evolució que ha demostrat l’equip en els últims partits malgrat ensopegar a Bilbao i Vila-real, demostren que Luis Enrique ha treballat perquè el Barça torni a agafar la velocitat de creuer dels anys anteriors, la dinàmica positiva que li fa triturar rivals tot i no jugar bé. La primera prova, de màxima exigència, serà aquest dijous precisament a Sant Sebastià, on va començar tot, on el Barça va patir moltíssim aquesta temporada a la Lliga.

En tot cas, els bons resultats del primer trimestre que ha aconseguit sempre Luis Enrique no tenen continuïtat en el temps amb els seus predecessors. Gerardo Martino va sumar tres empats i tres derrotes en aquest període de temps. Pitjors encara van ser els resultats de Tito Vilanova, que va obtenir 4 empats i 4 derrotes. El millor any de Pep Guardiola va ser el tercer, amb 3 empats i 2 derrotes, mentre que en els altres tres anys, l’equip va patinar en fins a 6 partits.