Marc Márquez, el tricampió més jove de la història

Barcelona“Necessito una carambola per ser campió del món. No es pot dir al 100%, però al 99% sí, no se’m passa pel cap ser campió aquí”. Aquestes eren les paraules de Marc Márquez dijous, en la roda de premsa prèvia al Gran Premi del Japó. Ell no s’ho esperava, perquè no només depenia d’ell. Però ahir va sortir decidit a fer la feina, a guanyar la cursa, que era l’únic que ell podia controlar per intentar assegurar-se el títol. I tot li va sortir rodó. “Sembla que hem d’oblidar la paraula impossible. Quan tinguem una remota possibilitat hem de creure-hi”, va apuntar. Sense nervis ni pressió (va explicar que quan està nerviós va més cops al lavabo, i que ahir amb un cop en va fer prou), Márquez va recuperar la corona que va perdre l’any passat -i que va anar a mans de Lorenzo- i ho va fer de l’única manera que li faltava: es va proclamar campió del món guanyant la cursa. El que va aconseguir ahir és el tercer títol de campió del món de MotoGP del de Cervera en tan sols quatre anys, el cinquè en set temporades sumant el títol de 125 cc del 2010 i el de Moto2 del 2012. És, doncs, el pilot més jove que suma tres corones de la categoria reina, i el més jove que guanya cinc títols. “Ja tinc cinc títols, la mà dreta completa. I ara vull aconseguir l’esquerra”, deia rient, ambiciós.

Era complicat que el de Cervera es proclamés campió del món a Motegi. Però de mica en mica ha vist, a través dels missatges que li mostrava l’equip a la pissarra, que la remota possibilitat cada vegada era més real. I és que, tot i que en el primer revolt de la cursa era tercer (Lorenzo el va avançar), Márquez de seguida es va situar primer. Tenia més bon ritme que les dues Yamaha i de mica en mica ha anat obrint forat. Per darrere les dues Yamaha es barallaven per les altres dues posicions que donaven dret a pujar al podi. Rossi va semblar que es començava a posar nerviós quan va veure que Márquez s’escapava. L’italià va entrar passat a un revolt i va caure. “Rossi out ”, li van posar de seguida a Márquez a la pissarra. “M’he sentit molt còmode en les primeres voltes. I he vist que Rossi estava nerviós, m’avançava amb agressivitat i després se n’anava llarg. Quan un pilot fa això és perquè hi ha alguna cosa que no té controlada i per això he incrementat el ritme”, va dir el cerverí, que va confessar que el seu enginyer de pista, Santi Hernández, li havia demanat que no es tornés boig buscant el triomf. L’incident de Rossi no li va fer abaixar el ritme. Però a quatre voltes del final hi va haver un altre cop d’efecte. “ Lorenzo out ”. La pissarra li va fer obrir els ulls ben grossos. “Quan he vist que Lorenzo estava fora ha sigut molt difícil concentrar-me. Durant aquella volta he perdut tres cops les marxes, he fet un revolt en tercera quan l’hauria d’haver fet en primera, un altre en cinquena que hauria d’haver fet en tercera... He mirat enrere, he vist que venia Dovizioso i he pensat que m’havia de calmar”, va dir.

Gestionar la pressió, la clau

“Estic molt content, aquest títol té un regust especial. Crec que estic més content que el 2014. El 2013 no sentia la pressió, però en aquest títol no puc explicar la pressió que tenia, no havia entès què era la pressió fins a aquest any”, va reconèixer Marc Márquez. Després de l’any passat, amb múltiples caigudes i un final de temporada polèmic que li va passar factura, el de Cervera necessitava refer-se. Però va engegar la temporada amb molta pressió a sobre: “Un campió real és el que pot mantenir la pressió i quan sap gestionar els errors. La consistència és molt important en el Mundial”. I això que quan va començar la pretemporada ni ell es pensava que estaria lluitant pel títol de campió del món. “Molts cops l’equip em deia que fes algun somriure, que jo podia fer-ho, que era un altre Marc”, va relatar. Ahir Márquez ja era el Márquez de sempre. Relaxat, rialler, fent bromes. “Malgrat que arribi a tres curses per al final, aquest títol no és la realitat. Sobretot després d’una pretemporada molt dura en què tot se’m feia una muntanya. Però sempre m’han ensenyat, des de petit, a confiar en mi”, afegia.

Márquez va aconseguir el seu cinquè títol a Motegi, al Japó, davant la plana major d’Honda. “És important guanyar davant dels caps”, assegurava rient. Ara té tres curses per endavant -Austràlia, Malàisia i València- per passar-s’ho bé sobre la moto. Tres curses per, després de proclamar-se campió i d’haver-se espolsat la pressió de sobre, tornar a somriure i a ser el Marc Márquez de sempre.

Una celebració improvisada

Ningú s’esperava que Marc Márquez aconseguís el títol de campió del món tan aviat. El seu equip ja havia preparat les samarretes per festejar-ho amb el lema “Give me 5” (pels cinc títols que ja ha obtingut) perquè tenien coll avall que ho aconseguiria tard o d’hora i se les van emportar a la minigira de tres curses que els porta del Japó a Austràlia i a Malàisia en tres setmanes. Però no hi havia res més preparat. I ahir va tocar córrer. Tant, que el seu germà, Àlex, i el seu amic i assistent, José Luis, van anar a corre-cuita a l’asfalt per donar-li el casc daurat, la samarreta commemorativa i la bandera per fer la volta d’honor.

“Sempre vas a contracorrent”, li va dir el seu germà petit a la pista, després d’abraçar-lo i de donar-li la bandera amb el 93 gegant. I és que, segons va explicar Àlex Márquez a Movistar, ell estava tan tranquil veient la cursa “a l’oficina” quan va caure Valentino Rossi i es van adonar que potser tocaria córrer. I així va ser, tot i que en els plans del pilot i del seu mànager tampoc estava previst que guanyés al Japó. Segons va revelar Márquez a la televisió, Emili Alzamora i ell tenien un document on havien detallat què fer en cada cursa fins a final de temporada per sumar un nou títol. “Aquí teníem previst que guanyava Rossi i que jo acabaria cinquè”, va explicar entre riures el cerverí. Ni una cosa ni l’altra. Així, ahir les celebracions es van allargar al karaoke que ells anomenen la jaula, on van anar el 2014 per celebrar el segon títol del cerverí. “Avui la jaula es queda petita”, va avançar Márquez, petant-se de riure.