Les tribus del nord no són tan ferotges
BILBAODivendres vaig trucar a les oficines de l'Athletic i després d'esperar mitja hora vaig aconseguir que una senyora m'atengués: "És que estem molt enfeinats atenent peticions per al partit de tornada de Copa". Vaig pensar que o bé tenen un respecte sagrat per la Copa o bé no hi toquen: l'Espanyol és cinquè a la Lliga, per davant d'ells!
L'Athletic és una llegenda del futbol, però també un món de contradiccions. El club més ferotge, els lleons, tribus del nord que no tenen miraments si han de tallar una pilota amb les parts nobles o fotre un cop de cap entre quatre defenses: ¿com pot ser que l'única cosa que cantin en 90 minuts és "A la bi, a la ba, a la bim, bom, bam: Athletic, Athletic Athletic eguria!"? Això, perdonin amics bilbaïns, s'hauria d'haver acabat amb Torrebruno.
Si hi ha alguna ciutat que s'ha caracteritzat al sud d'Europa per l'afany per modernitzar-se és Bilbao. El canvi que ha experimentat la ciutat en 20 anys és enorme, econòmicament, culturalment, estèticament... Però, i San Mamés? La Catedral és un ferro rovellat. Jo hi vaig ser fa quinze anys, i ja aleshores em va semblar que queia a trossos. L'any 2012 San Mamés segueix igual o pitjor. Han iniciat les obres per ampliar l'estadi, però aquestes obres duraran dos anys. Mentrestant, a la premsa visitant la seguiran ubicant en una petita llotja que és un niu de xinxes. Des d'aquí hi ha una quarta part del camp que no es pot veure. Els passadissos, plens de fotos en blanc i negre, semblen els d'una presó turca. La sala de premsa fa olor de ranci, de sala de dòmino de la llar del jubilat.
És cert que San Mamés té el seu encant; tradicions com cantar ahir a la mitja part els Goigs de Santa Àgueda amb el públic dempeus són fascinants. San Mamés és d'aquells estadis que engrandeixen la llegenda amb estètica retro. Però que la caspa no ennuvoli la vista a l'Athletic, perquè el futbol ha canviat d'era, i l'empat d'ahir contra l'Espanyol és la millor prova.
